Hi ha un encant inqüestionable en aquest esquirol egoista i acaparador que, tot i així, entén la necessitat d’ajudar el més desvalgut. Tot passa sense més so que les tecles del piano. Ni una paraula. Però tant la narració d’aquest conte tràgic i càlid alhora i les emocions dels seus personatges arriben cristal·lines a platea. La canalla més menuda primer sembla que protesta, que reclami paraula i cançó però, a mesura que perd la por per uns personatges divertits i entranyables i hi empatitza, i queda en silenci.

La clau de volta de la peça és la intervenció d’un pianista que posa la música, el color a cada escena. Com si fos el so de la Natura, que acompanya de banda sonora tot passejant pel bosc. Una remor constant, que s’hi accedeix quan un s’atura contemplar( i escoltar) tot el que succeeix al voltant, amb un trànsit llunyà, en una autovia posada amb poca traça. Segurament, queda insinuat l’accident que provoca el tomb del protagonista, però, en tot cas, permet veure com l’esquirol decideix ajudar a la cria de l’eriçó que ha quedat orfe. Un conte bonic, senzill, amb punts de comèdia tendra i un pessic de por amb la presència del llop ferotge. Com és un conte de final feliç, troben la fórmula per ser benèvols amb les bèsties més vulnerables (si obviem els dissortats cargols!).

La Baldufa celebra de la millor manera el recent Premio Nacional de teatro familiar. Presentant un muntatge coproduït amb el suport de centres de creació francesos. La faula de l’esquirol serà una dels èxits d’aquesta difícil i voluntariosa Fira Mediterrània. Té molt de mèrit que els de La Baldufa es reinventin cada vegada. Jugant en un món a l’entorn de contes clàssics (Pinnochio, El príncep feliç), però sempre provant noves formes. Experimentant sempre i atrevint-se amb el clown, per exemple a Bye bye, Confetti. I això, en un circuït de teatre familiar que les peces aguanten en repertori durant molts anys és un encert per poder canviar de registre, bolo a bolo. La faula de l’esquirol, com els altres muntatges de la cia, són ambiciosos d’espai escènic, de vestuari i de profunditat emocional.