Com es habitual en aquesta companyia, un espectacle treballat i cuidat fins els últims detalls, amb el repte de ser un espectacle sense paraules i en musica en directe. Dins d´una escenografia d´una impactant i original estètica, viu tranquil·lament el gran eriçó, a l’ombra d´un gran roure. La seva pau es veu pertorbada per l´arribada d´un entremaliat esquirol que fora d´escena sofreix un accident (escena tractada amb una gran sensibilitat). El contrariat eriçó cuidarà la cria de l´esquirol i aprendrà a compartir i conviure i comprovarà que en bona companyia la vida s´enriqueix.

Solament els pobres cargols en surten perjudicats per que l´esquirol confraternitzant li dona a provar un a l´eriçó que el troba exquisit. Bé, es la cadena alimentaria de la vida, i la companyia es lleidatana i a Lleida es celebra l´Aplec del cargol-La Cargolada. Tot encaixa.

A l´espectacle també esquirol i eriçó, han d´estar alerta del llop que es un dels seus depredadors.

De nou procés creatiu conjunt  

Nova i fructífera col·laboració entre La Baldufa i Jokin Oregi (director fundador de la brillant companyia Marie de Jongh), que exerceix com autor i director. Els dos actors, convertits en divertits, eriçó i esquirol (bon treball en disseny de vestuari de Rosa Solé), es van repartint segons les actuacions entre els tres components interprets de la companyia (Carles Pijuan, Emiliano Pardo i Enric Blasi).  La música original es d´un dels més brillants compositors per a l´escena, Oscar Roig, que pràcticament ha compost tots les músiques dels espectacles de La Baldufa. La interpreta compartint l´escenari, el pianista i a l´hora actor, Pau Elías. El disseny de llums es d´un altre col.laborador habitual de la companyia, Anjos Fernández.

Aquest espectacle va ser premiat a Feten (Feria Europea de Teatro para público familiar, la més important de l´estat espanyol-2022), com a millor espai escènic. L´espectacle està co-produit amb la Festi´Môme Questembert Communauté Leader France (Centres de creació francesos).    

Garantia de qualitat, sensibilitat i creativitat

La Companyia de Comediants La Baldufa es un dels grups més destacats que representen des dels seus orígens espectacles assequibles a tots els públics i amb una atenció especial a un públic familiar i jove. El 2020 van ser reconeguts amb el Premio Nacional de Artes Escénicas para la Infáncia y la Juventud, que atorga el Ministerio de Cultura y Deporte del govern espanyol. Un premi més que merescut per la seva brillant i continuada trajectòria des del seu naixement el 1996, creada pels polifacètics artistes Enric Blasi, Emiliano Pardo i Carles Pijuan a la ciutat de Lleida, on segueixen tenint la seva seu. Fidels a un estil i a una estètica inequívocament pròpia treballen en els seus espectacles un estil multidisciplinar on els titelles, el teatre gestual i el món del clown cobren un especial protagonisme, dins d´uns cuidats i originals espais escènics. Immersos en una creativitat continua, per més que els seus espectacles es mantenen vius al llarg de forces anys, ja estan preparant l´espectacle 22. Es impossible citar-los tots, els teniu a la seva cuidada web, www.labaldufateatre.com, però si recordarem aquell inoblidable i multipremiat, El baró de Munchausen, estrenat el 1999, muntatge multidisciplinar de gran format que van co-dirigir amb Paco Paricio (Titeres de Binéfar) i Ramón Molins (Zum Zum Teatre). Dins del gran i mitjà format destaquen els també premiats, Embolic a la granja (2004, creat amb en Jordi Purtí), El llibre imaginari (2006, dirigit per Luis Zorneza Boy), El príncep feliç (2012, dirigit pel Jorge Picó), Pinocchio (2014, dirigits per Jokin Oregi), Mon pare es un ogre (2017, autoria i direcció de Jokin Oregi) i el recent espectacle de teatre gestual i dansa, Impefect (2022, dirigit per Sol Picó). En co-producció amb el Gran Teatre del Liceu van representar l´òpera Guillem Tell (dirigits per Ramón Molins). Sense oblidar-nos dels seus també magnífics espectacles itinerants de carrer i aquell hilarant atrac imperfecte a una entitat bancaria, Catracrac, que bevia del Rufufú cinematogràfic italià i s´avançava a La cárcel de papel . Era el 2001 i va ser noblement “perpetrat” amb la complicitat d´en Jordi Purtí.

Una de les característiques de la companyia des dels seus inicis es la de tenir com a col·laboradors en els processos de creació i comptant amb ells com a directors a creadors entre les més destacats (Paco Paricio, Ramón Molins, Jordi Purtí, Jokin Oregi, Sol Picó….), i el mateix a l´apartat musical (Oscar Roig, Josep Maria Baldomà) i en tots els diversos aspectes d´un espectacle tan a l´escenari com a les tasques administratives.

Una companyia amb clar compromís social

La Baldufa te la seva seu al carrer Vivaldi, al barri de la Mariola, una zona situada a l´oest del casc urbà de Lleida que pateix una clara marginació i estigmatització. El director i actor teatral Ramón Molins en el seu recent monòleg, El testament, en feia una clara descripció (www.zumzumteatre.com). La Baldufa des de fa uns anys ha creat un Festival d´Arts en viu i Enre9, que busca integrar, empoderar i dinamitzar la zona i els seus habitants. Aquest barri va crear-se i créixer a les afores de la Ciutat de Lleida, separat per l´autopista, els anys 40, impulsat per l´arribada massiva d´emigrants procedents de les zones més pobres d´Espanya. Ara es un barri multicultural on coincideixen persones arribades de diferents continents i de diverses cultures.

Des del 2008, data de la seva creació, fins el 2023, han dirigit el Festival Esbaiola´t a Esterri d´Aneu per fer arribar espectacles de qualitat a les Valls d´Aneu del Pirineu Català.

Text : [email protected]