Nou anys després
de la seva estrena absoluta al Tantarantana, La marca preferida de las hermanas
Clausman es remunta a la Beckett on Victoria Szpunberg és l’autora resident
aquesta temporada. Tercera part d’una trilogia sobre la memòria i l’exili, aquesta
obra és potser la que conté més trets autobiogràfics de la producció de
l’autora. A l’ensems, és un clar exemple de la escriptura dramàtica de Szpunberg:
una dramatúrgia on els personatges mostren sovint un clar desarrelament en
situacions estranyes i, a vegades, inversemblants, conduïdes per un sentit de
l’humor entre negre i absurd. Les germanes Clausman són dues adolescents
instal·lades al sud de Catalunya a la dècada dels 90. La Sara i la Valentina,
envoltades d’un món hiperconsumista i classista, juguen a representar el moment
en el que els seus progenitors es van veure empesos a abandonar l’Argentina de
la dictadura de Videla. La mare ha decidit recloure’s a la seva habitació, sumida
en un profund dol; el pare és una figura llunyana en qui les germanes aboquen
l’esperança d’un futur. Els dos mons es donen cita en el petit i claustrofòbic
saló-menjador de la casa.

La peça que parla
de l’exili, de la memòria i del record, manté una renovada vigència. Dins
mateix equip artístic, Maria Rodríguez (Sara) i Diana Torné (Valentina)
continuen sent aquelles adolescents que busquen la seva identitat entre dos
mons irreconciliables. Conserven l’abraonament i el frescor juvenil, mentre
guanyen presència escènica i contundència. Sota la direcció de Glòria Balañà -en
clara sintonia amb Victòria Szpunberg-, ens aboquen a una realitat farcida d’elements
populars que ens són molt propers, alhora que composen escenes d’un thriller en
una mena de trencaclosques inconclús. El recurrent joc de les germanes Clausman
ens fa reflexionar sobre l’herència que, sovint malgrat nosaltres mateixos,
deixem als nostres fills. Aquest remuntatge constitueix tot un encert abans de
l’estrena d’Amor Mundi a la Sala Beckett dins la programació del Grec.