De tant en tant, de les sales alternatives emergeix un cometa la llum del qual encega
la resta de produccions del circuit comercial. Que no se’m
malinterpreti, no és per falta de talent en el panorama ‘off’, al
contrari, més aviat es tracta d’un elogi d’aquesta abnegació que
treballa per obrir tots els taps d’una realitat escènica precaritzada.
La reestrena d’’A.K.A (Also Known As)’ tenia alguna cosa de festa prolongada dels quatre premis Butaca, una
posada de llarg amb bastant públic professional curiós del fenomen, del
com i per què una obra de la Sala Flyhard –45 butaques– salta a l’Espai
Lliure i pel camí es converteix en la revelació de la temporada. Anem
per parts…