La companyia El pont flotant ja ens va entendrir fa
dos anys amb la seva reflexió sobre la paternitat a El fill que vull tindre. Ara tornen a la càrrega amb un espectacle
dedicat especialment als nens, als que ho són ara i aquells que ho vam ser fa
més o menys anys. Amb menys poesia però igual de tendresa i sentit de l’humor,
la companyia parla aquest cop de la immigració i de tot el que aporta acollir i
impregnar-se de les diferents cultures.

Un xinès, un guineà,
una peruana i una hindú ens representen com va ser la seva arribada a Valencia,
a quines dificultats es van enfrontar tant en la partida com en l’arribada.
Dirigeixen la representació tan a dins com a fora de l’escenari els dos valencians
ànima de la companyia: Jesús Muñoz i
Pau Pons. La parella representa tots
els tòpics que tenim amb un bon gruix d’autocrítica: No es tracta de mostrar un
món idíl·lic en el que tot funciona, sinó de reconèixer com a propis els
estereotips que ens impregnen i desmuntar-los.

Menció especial
mereix la posada en escena, senzilla però eficaç. El resultat estètic
aconseguit amb molt pocs materials és notable. Tan sols unes caixes i alguns
elements d’atrezzo ens transporten a un cotxe, a un tren o a un menjador. La
cuina d’aliments típics, els elements de vestuari i les projeccions completen
el missatge.

Un espectacle
divertit i ple de missatge i simbologia que no obstant s’allarga una mica més
del compte. L’estructura dramàtica fa que un cop s’han presentat les histories
de tots els personatges el final quedi despenjat, cosa que es podria arreglar canviant
l’ordre de les escenes. Petits detalls que es poden acabar d’ajustar i que no
treuen que l’espectacle sigui un dels encerts familiars (que no infantils) d’aquesta
Fira Tàrrega.