Hi
ha creadors que prenen un objecte i n’exploren les possibilitats artístiques
aportant-los una nova mirada. Joan Català amb un tronc a ‘Pelat’ o una corda a ‘Menar’
juntament amb Roser Tutusaus, Josep Bou amb les bombolles de sabó, i tants d’altres.
A ‘3D’ els francesos Compagnie H.M.G ho fan amb un arc de fusta tancat per un
resistent fil d’alumini que serveix de corda fluixa i alhora d’instrument a l’artista
que el manipula. Del dret i del revés, endavant i enrere, rotant sobre si
mateix o en òrbita… n’investiguen el moviment de la mà de la dansa, el circ i
la física i digitalitzen el so que se’n desprèn en un interessant joc d’escolta
i acció.

Dos
intèrprets (el tècnic i l’acròbata) porten l’anàlisi a escena amb un rol seriós
i introspectiu que no gira l’esquena a l’humor, i fins i tot treu suc de l’anècdota
(el simple fet de beure aigua també produeix so).

Tot
plegat amb una interacció peculiar amb el públic, sempre amatent. L’espanta en
el llançament de l’arc, aconsegueix que es doni la mà en cadena o fa que toqui
la melodia que el farà ballar.

Completa,
innovadora, singular.