CRÍTIQUES

VALORACIÓ
5
Un western parlat en garrotxí
Publicat el: 25 d'octubre de 2017
CRÍTiCA: Desig sota els oms
Solemne inauguració de la temporada a la Sala Gran del TNC. I a la vegada, també un xic estrany, aquest garrotxí de que utilitzen els protagonistes i que converteix “Desig sota els oms” en un “rara avis” justificat pel director Joan Ollé dient que volia un català ben arrelat a la terra (?). Sigui com sigui, opinió molt respectable però a més d’un li va xocar. En qualsevol cas, és aquesta una dura història sobre el poder de qui té la terra, l’ambició de qui la dessitja, i el pobre agricultor que treballa la granja però que es queda sense res i ha d’emigrar. I entremig una dona (Laura Conejero) que utilitza totes les armes per casar.se amb l’amo del tròs, el doble de gran que ella per convertir.se en l’hereva, passi el que passi. El problema és que s’enamorarà del fillastre (Ivàn Benet)
“Desig sota els oms” té bons moments, una bona escenografía i il.luminació, un Pep Cruz estelar com el senyor de la terra, disposat a tot i contra tots i d’altres; i d’altres que no tant, sobretot alguns dels passatges passionals, que no acaben de ser rodons. Un western barrejat amb tragèdia grega, amb una mica de Fedra, on les passions dels tres protagonistes son fruit de la seva condició humana, però n’esperàvem més!
CRÍTIQUES RELACIONADES / Desig sota els oms
TÍTOL CRÍTiCA: Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)
PER: Enid Negrete

VALORACiÓ
TÍTOL CRÍTiCA: Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)
PER: Enid Negrete

VALORACiÓ
TÍTOL CRÍTiCA: Una Iocasta molt Medea
PER: Francesc Massip

VALORACiÓ
7
TÍTOL CRÍTiCA: Melodrama y olor a naftalina por un tubo
PER: Elisa Díez

VALORACiÓ
5
TÍTOL CRÍTiCA: Sense sortir de la zona de confort
PER: Marc Sabater

VALORACiÓ
6
TÍTOL CRÍTiCA: A casa dels déus, el realisme és la vida tal com raja
PER: Andreu Sotorra

VALORACiÓ
7