La grandiositat del
títol de l’espectacle és enganyosa, l’obra de Stefan Zweig res té a veure amb
aquest divertiment. Uns personatges estranys venen a trobar-nos a la placeta de
la vila on ens hem aplegat uns quaranta espectadors. L’organització ens ha
dotat d’uns auriculars per poder seguir les instruccions. Semblen éssers d’un
altre planeta però en definitiva venen a ser la personificació de la Història o
els follets al seu servei. Seguint aquests personatges ens endinsarem pels
carrers de Tàrrega en la seva quotidianitat, cercant els moments “estel·lars”
d’aquest esdevenir més aviat rutinari i anodí. Així podem acabar creuant-nos
amb el mateix Mozart… hem d’estar atents perquè, si es donen certs senyals,
potser hi ha quelcom extraordinari en tombar el carrer. Amb certes complicitats
establertes amb la residència Sant Antoni de Tàrrega, l’Ajuntament, altres
festivals i alguns companys de professió, el recorregut es va omplint de “senyals”
extraordinaris, amb troballes certament divertides i la sempre sobtant
col·laboració d’alguns espontanis transeünts. Hi ha moments de tots colors i per
a tots els gustos: hom es pot sentir ridícul o una estrella ballant al bell mig
d’una rotonda targarina; hi ha moments més íntims i moments per compartir… En
qualsevol cas, la proposta requereix un públic disposat a jugar fins al final
el seu paper, lliurant-se sense recança a les consignes de Eléctrico28.