Amb la voluntat de
trencar el mur que separa les persones per algunes de les seves habilitats o
característiques psicomotrius, una dotzena d’artistes es parapeten darrera d’un
mur que presideix l’escenari. A poc a poc, les peces que composen el mur van
caient. L’enderroc deixa un escenari ple de petits cubs que serviran per
construir un espectacle de circ amb música original en directe a càrrec de
Ramón Giménez (“El Brujo”). Un circ que toca diferents disciplines:
equilibrisme, acrobàcia, malabars, perxa… No es tracta tan de mostrar “el mai
vist”, com crear un espectacle on cada artista té el seu moment de lluïment,
amb números senzills enllaçats amb gràcia. Tots esdevenen “figures” en algun
moment i “partenaires” dels companys durant tot l’espectacle. La música fa
quelcom més que puntuar l’espectacle, estableix un constant diàleg amb
l’escena. Tot va agafant ritme gràcies al treball col·laboratiu, l’escenari va
canviant de forma -sempre sobre la unitat bàsica del cub- fins esdevenir una
torre que, com un castell de cartes, s’enfila el mig de l’escenari… un
element simbòlic que té molta força i la gens menyspreable dificultat
d’aixecar-lo. L’artífex i director de l’espectacle, Nacho Flores, ha comptat
amb la complicitat del coreògraf Roberto Olivan i els del circ Vermut, però els
autèntics protagonistes de l’espectacle són els de la companyia integrativa
Bombeta. Entre tots han aconseguit un espectacle tan rodó com la roda cyr que
tan bé domina Jordi Mas i de l’alçada de la perxa que transita David Candelich.
Potser es podrien polir alguns detalls i ajustar un xic la durada, però en
conjunt es tracta d’un espectacle molt recomanable per a tot tipus de públic.