El teatre social ofereix grans beneficis als actors ocasionals, que reforcen la seva autoestima a base dels aplaudiments del públic. Mur és un projecte de llarg recorregut que no en té prou en aquest treball. Aconsegueix fer un espectacle de nivell amb perxa xines,a acrobàcia sobre cubs de fusta, amb boles, bitlles o verticals, per citar només alguns exemples. També treu un mostrari de bicicletes per fer-les rodar. L’entrada del mur fet amb els cubs de fusta té un joc de llums que sembla que respiri,. Fins que es van obrint petits espauis des d’on treure les mnans i, de seguida, tirar-lo a terra. El nombre ampli de repartiment permet que, mentre un fa l’exercici al prosceni, al darrere es van reconstruint els espais amb la disposició dels cubs. 

Sense una història tancada, es capta una espontaneïtat i un ordre de números (evident) que permet anar modulant depenent de la disposició de l’espai, de la seguretat que dóna la construcció sobre la que es fa l’equilibri. Nacho Flores ja va captivar amb el seu número d’equilibris sobre una instal·laciño de fusta (Aaart, Circ d’hivern de l’Ateneu Nou Barris). Ara ha compartit aquesta bae, tant orgànica (que pot recordar a l’Abscisse de Jordi Galí o al Pelat de Joan Català) per a què hi jugin amb persones de diversitat sensorial. Veure com aconsegueixen pujar al pal xinès o com es poden passar les boles (o fer-ne ballar fins a 4 sol) deixa astorats als espectadors.