Miquel G. Font és el coreògraf dels fets reals. Així s’anuncia a Aire als títols de crèdit projectats a una pantalla al fons de l’escenari: amb un regust a pel·lícula antiga en blanc i negre. Perquè són coses del passat. Ara bé: de quina manera aquelles experiències impacten en el present és probablement l’autèntica recerca d’aquest creador. Per això el seu interès, que pot resultar aliè a més d’un espectador, al voltant de què hi ha en el moment del traspàs entre la vida i la mort.

Llegeix la crítica sencera aquí: