Miquel G. Font és una font inesgotable d’idees que puja a escena, sempre amb la dansa, sovint amb altres elements com els d’instal·lació i teatrals del Teen time gone de la Nau Ivanow de fa uns mesos. O amb el cinema i el cant coral en aquesta ocasió. En aquest treball el coreògraf i compositor és més ambiciós. Ha processat experiències personals dins de l’espectacle i ho aconsegueix transmetre a un equip molt ampli. En aquesta peça, per exemple, hi ha involucrat el Cor de Mataró, un equip de rodatge, l’Institut Europeu del Disseny i els vuit ballarins de la companyia. Ell lidera tot el procés i s’embruta les mans creant en cada àmbit. Potser el problema és que li falta aguantar la mirada externa, la de direcció, per tensar millor la dramatúrgia, aprofitar al màxim cada aportació i aconseguir que aparegui la sorpresa davant dels seus ulls. La coreografia té moments preciosos, com el final en què cant i ball s’acaronen. Hauria de ser una situació que es produís durant tota la peça o en molts més instants. És una llàstima comptar amb un cor que només canta quan els ballarins han desaparegut. O presentar unes malles que no aporten gaire res i tapen uns cossos que respirarien més realistes amb roba interior i el vestuari que, contínuament, es van desprenent. O marcar el focus de la llum que apropa a la fi de la vida (Ghost és una referència evident) amb la senzillesa i la potència, i sense necessitat de tantes autovies vitals. Potser en comptes de voler donar tantespasses endavant, arriba un moment en què és millor posar un peu darrere l’altre i exprémer la idea, i els còmplices per treure totes les fragàncies. Fins i tot, despreocupant-se de la narrativitat, si és necessari. 

El seu treball, això sí, en comptar amb tants elements és prou suggerent i troba elements per captar l’atenció del públic més divers. Però, com que no pot mantenir l’atenció, l’interès els pot decaure perillosament. Per cert, el cronòmetre que és un element de molta força, ja va jugar-hi Quim Masferrer a Temps. Tant senzill, tant contundent. Cal ser-li fidel i aprendre a descartar accions o moviments per concentrar la proposta. Endavant!