Si tenim en compte que El somni d’una nit d’estiu és una de
les comèdies on Shakespeare més va barrejar gèneres, estils i llenguatges, no
és difícil imaginar que l’equip d’Els Pirates la tingués en el punt de mira
després d’ensortir-s’en amb un esplèndid Nit de Reis fa un parell de
temporades. I per damunt de tot i a diferència d’altres versions d’El somni… que
han poblat la nostra cartellera, aquí sí s’aprecia un veritable amor per la
comèdia shakespeariana. I són precisament aquestes ganes d’enfrontar-se al vers
i al text original les que porten a Adrià Aubert i Ariada Pastor a adaptar i
versionar tot allò que calgui per mantenir ben viva la festa que proposa
l’autor.

Que l’amor no hi entén de gènere ni condició Shakespeare ja
ho deixava ben clar al text original amb el matrimoni que regna el món de les
fades. Ell, Oberó, obsessionat amb un jove patge adolescent i ella, Titània,
enamorada perdudament d’un ase sota els efectes d’un embruix amorós. Els
Pirates encara porten la llibertat amorosa una passa més enllà sense disfresses
ni convencions.

En l’adaptació també hi juga un paper important l’univers
teatral de l’època que Shakespeare reproduïa amb la representació de Píram i
Tisme, un “next coming” de Romeu i Julieta que aquí ja pren del tot el referent
directe dels amants de Verona amb un dibuix –a estones de traç més gruixut, a
estones de traç més fi– del món actual de les arts escèniques a casa nostra que
bé mereixeria una funció per si sola.

Excel·lent exercici de fragolisme dels únics set actors
capaços de córrer, brincar i amagar-se per la tarima nua entre versos i
interpretacions musicals en directe. Prenguin nota de la creació del personatge
col·lectiu de les fades al servei de Titània, sovint denostades en tantes
altres versions i aquí convertides en un dels moments més brillants de la
funció (literalment).