Com ho van fer al
2014 amb Endrapasomnis, els de Teatre al detall tornen a fer diana amb la seva
versió teatral del conte La nena dels pardals. No es tracta d’un encert
atzarós, sinó de la suma d’uns quants elements triats amb intel·ligència i
sensibilitat que converteix el conte en un espectacle d’alta densitat poètica
mentre ens proposa una reflexió sobre l’equilibri ecològic i també sobre l’autoritarisme. Un espectacle que mereix un llarg recorregut pels escenaris.

Hi ha en primer
lloc el conte original de Sarah Pennypacker: una fabulació sobre el fet
històric de la matança de pardals a la Xina de finals de la dècada dels 50 del
segle passat. L’extermini de pardals formava part de l’ambiciós pla de Mao
Zedong per modernitzar l’economia xinesa que es coneix com el Gran Salt Endavant.
L’autora centra l’anècdota en l’heroica insubmissió d’una nena, la Ming-Li, que
decideix salvar tants pardals com pugui convertint la seva cambra en un hospital
per als ocells. La Ming-Li contravé les ordres del Gran Timoner per defensar allò
que va aprendre del seu avi: tots els éssers vius ocupen el lloc que els correspon
en la natura i la seva existència és necessària per servar l’equilibri. Després
hi ha la construcció dramàtica de la història de Jordi Palet que comença amb
les fatals conseqüències del pla: la Gran Fam de la Xina que causà milions de
morts. Del cens dels morts en surt la Ming-Li, un fals  flashback ens porta a la
seva història. Compta també -i molt!- la música original interpretada en
directe pels tres components de La Tresca i la Verdesca que han teixit una
extraordinària complicitat amb la Txell Botey i el Xavi Idàñez, autèntics
artífex del prodigi escènic. Els dos actors, sota la direcció de Joan Maria Segura,
interpreten tot el reguitzell de personatges que componen la història.
Recorrent a tot tipus de tècniques, es van transformant ara en funcionaris, més
tard en infants, gent del carrer i, fins i tot, en el Gran Timoner. Juguen amb
els objectes fins a convertir-los en titelles i estableixen simpàtics diàlegs
amb els músics. Les projeccions de il·lustracions animades sobre un fons
escenogràfic molt ben trobat acaben de guarnir l’espectacle amb un toc quasi
màgic. Tot plegat esdevé una proposta capaç d’emocionar tan als infants com als
adults i de convidar-los a la reflexió.