CRÍTIQUES

VALORACIÓ
9
en contra del pensament unic
Publicat el: 16 de gener de 2018
CRÍTiCA: La nena dels pardals
El mateix equip que ens
va oferir el memorable espectacle L´Endrapasomnis
(premi de la Crítica al millor espectacle familiar 2015), ha portat a
l´escenari La nena dels pardals. Acurat al detall, marca de la casa, Teatre al detall amb el tercet musical La Tresca i la Verdesca en directe i
sota la direcció de Joan Maria Segura i
Bernadas, ens ofereixen un altre magnífic espectacle. De nou Jordi Palet repeteix en la dramatúrgia
i en aquesta ocasió inspirant-se en un conte de l´escriptora estadounidenca Sarah Pennypacker inspirat en un esfereïdor
fet real.
Tractat amb un to
poètic i amb tocs d´humor, aquest nou espectacle incideix amb un clar missatge
de respecte per la natura, per l´importància vital de no desequilibrar la
cadena natural i a la vegada amb l´importància de pensar per un mateix i
defugir el perill dels pensaments únics, de les demagògies manipuladores, de
desconfiar dels salvapàtries i els guies mesiànics.
A l´obra, l´autodit El Gran Timoner, quina ironia,
culpabilitza als pardals de les perdues en les collites i obliga al poble a
eliminar-los. Sols una nena, Li-ming, es rebel.la contra el que li sembla un
acte monstruós, i mira de salvar tants pardals com pot, amb l´ajut d´un amic.
Un despatx. Dos
funcionaris de gris ordenen de forma rutinària els expedients. El teclejar
d´una vella màquina d´escriure com unic so musical. De sobte hi ha una carpeta buida
amb un sol nom sense més. L´intriga dona als funcionaris l´ocasió d´inventar-se
ells l´historia del misteriós personatge, per nom Li-ming.
Al fons un mur blanc
de grans calaixos, servirà de pantalla de les il.lustracions animades. A costat
i costat de l´escenari els musics aniran acompanyant la historia amb sons,
músiques i cançons. Actors (Xavi Idàñez i
Txell Botey) i músics (Jordi i Toni Lopez i Claudi Llobet,
o el que és el mateix, La Tresca i la
Verdesca), amb l´ajut d´objectes i dibuixos animats (les il.lustracions de Noemí Villamara i l´animació de Xavier Calamorro/Jorge Caballero), aniràn
teixint aquesta bella i a l´hora dramàtica historia per conduir-la al camp de
la reflexió i de l´esperança.
Afegim el treball de Victor Peralta (escenografia i vestuari)
i de Yuri Plana (il.luminació), per
configurar el que sens dubte és ja un dels millors espectacles de la present
temporada.
Va
ser una dramàtica i tràgica realitat
A la Xina del gran
Mao Zedong (romanitzat Mao-Tse-Tung), líder de la revolució comunista i president
absolut i dictador durant quasi 30 anys de la Xina Comunista, es van exterminar
per ordre seva quasi bé tots els pardals. Corria l´any 1956 i el gran “pensador”
va creure que amb aquesta política s´ evitaríen les pèrdues a les collites
ocasionades pels ocells. El resultat va ser que trencat l´equilibri natural,
els insectes van proliferar i van ser els qui van arrasar de forma brutal les
collites. Es diu que de 30 a 40 mil.lions de xinesos van morir de fam i malalties
motivades per la gran sequera. Tots aquests fets es van amagar, mentre a tot
correr s´ importaven des de Russia mil.lions de pardals per repoblar la esquilmada
natura.
UNA
PARELLA MOLT DETALLISTA
Ell llicenciat en
arquitectura i ella en Història de l´Art. En Xavier Idàñez i la Txell
Botey (Teatre al Detall), es van
donar a conéixer teatralment a la X Mostra de Teatre de Barcelona (1996), amb l´espectacle
Evidències, basat en poemes de Jordi
Cienfuegos (millor espectacle per votació popular, finalista la premi millor
espoectacle i premi a la millor direcció i a la millor actriu). Hi van seguir
dos espectacles més El jardí de les
malícies, basat en un text de Miquel Desclot i Contra el progrés, text d´Esteve Soler.
Amb el naixement del
seu primer fill, en tenen dos, varen decidir treballar el món del teatre
familiar. El seu primer espectacle Llepafils
(2012), ja va ser tota una troballa i un exit, i va seguir L´Endrapasomnis, que els va portar a la pole position i ara amb La
nena dels pardals, mantenen el llistó ben alt.
UN
TERCET MOLT CREATIU
Van donar-se a conèixer
per primera vegada l´abril del 1998, en Jordi
i en Toni Lòpez i en Claudi Llobet, La Tresca i la Verdesca, van optar des dels inicis per espectacles
de creació i participació amb música i composició pròpia. Així varen néixer, Zum, a quan va la mel?, Històries d´aigua,
Maquinaigues 1909 i l´any 2012, Per
un instant, concert teatralitzat conjuntament amb Xirriquiteula Teatre. El
2013 coneixen als Teatre al Detall i neix, L´Endrapasomnis. De nou amb ells
creen La nena dels pardals.
Han editat 4 CDs : La Tresca i la Verdesca, 4 (Quatre) , L´Endrapasomnis i La nena dels Pardals.
UN
DIRECTOR D´EXIT
Co-fundador d´Egos
Teatre (2005) i director de tots els seus espectacles (Ruddigore, El crim de Lord Artur Savile, En Joan Petit, L´esquetlla de
la Torrassa, La casa sota la sorra..), Joan
Maria Segura i Bernadas, director-dramaturg-coreògraf-actor-pedagog, és un
dels directors més prolífics en els darrers anys. Entre els seus darrers
muntatges, You say tomato, El somni d´una
nit d´estiu (Plaça Estació del Nord), Killer-musical, Taxi al TNC…
UN
ALTRE TOT TERRENY
Sorgit de l´Institut
del Teatre i també estudiant de Belles Arts a l´UB, en Jordi Palet, és un incansable tot terreny teatral,
dramaturg-director-actor i co-fundador de la companyia Farrès Brothers (Operació A.V.I, El rei de la casa, Ovni, Mal
de closca, La maleta de l´Agustí, Equilibristes,Un bosc de cames, Tripula, El
silenci d´Hamelin i l´actual La visita de la vella dama, que es representa
al Teatre Lliure). Ha fet textos a mida pels Teatre al Detall (Llepafils, L´Endrapasomnis, La nena dels
pardals), i les companyies Disset, Malatesta, Pere Hosta, La Bleda i
Companyia B. Recentment ha escrit L´art
de triar carxofes, dedicat a la seva avia.
CRÍTIQUES RELACIONADES / La nena dels pardals
TÍTOL CRÍTiCA: Com explicar el mal govern als infants?
PER: Josep Maria Viaplana

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: Teatre al Detall debuta al món de la foscor amb un conte preciós
PER: Jordi Bordes

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Quan tot suma
PER: Iolanda G. Madariaga

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: L’hospital dels pardals
PER: Andreu Sotorra

VALORACiÓ
9