Teatre al Detall va trobar una mina sumant complicitats de gent amb talent a L’endrapasomnis. Ara s’han atrevit a repetir-ho sumant´hila complexitat de parlar d’un fet històric tràgic i desconegut: l’extermini dels pardals a la Xina, per un edicte de Mao Zedong al 1958, va propiciar la mort de gana d’entre 30 i 40 milions de persones. Els fets reals se citen a partir d’un conte amb unes il·lustracions precioses i que saben pintar l’escena des de la màgia d’una nena que es rebel·la al Poder. I des de la llibertat que tenen els ocells per la seva capacitat de volar. La Tresca i la verdesca torna a sumar-hi la seva música (aquest cop posen ells la cançó en la majoria dels passatges). Els jocs de paraules i els gags que sumen als pares a seguir la trama és iniciativa de Jordi Palet i el director Joan Maria Segura, aconsegeix transformat una cambra fosca de registres es un espai en què es pot imaginar i d’on brollen instants poètics i tendres. L’auca dels personatges són interpretats pels dos membres d ela companyia. Txell Botey que interpreta Li Ming, aquesta nena fantasiosa i Xavi Idàñez que representa (amb altes dosis de comicitat) des del capriciós Mao Zedong, al pare, els altres camperols o l’amic de Li Ming, que sap corregir el seu error.

L’obra flueix i permet donar un punt d’esperança als dos funcionaris, de bata grisa i mirada fosca. La nena dels pardals els hi ha permès brotar l’esperança. És des d’aquest punt somniador que la canalla veu com,després d’un passatge en què els pardals cauen defallits, els seus fills podran recuperar la Natura. És una aproximació compromesa i valenta com ja van ser altres títols com A tempo, de Xirriquiteula Teatre (2006); Refugio (2011) de La Rous; o Silencis (2016) de Claire Ducreux. Una preciosa oportunitat per commoure’s junt infants i adults, amb una peça de molt fràgil factura però de referents ben sòlids. Es mereix llarga gira.