La vida és un tango, es diu. Amors, desamors, passions, desitjos, frustracions, tristeses, alegries, vida i mort. Però els de la companyia Les Antonietes s’han pres la llicència de canviar la dita i, per ells, la vida, almenys la vida de la parella que es planteja el divorci dia sí dia no, és un «Mambo».

L’espectacle posa la mel a la boca des del primer moment amb un espectacular mambo de parella ballat, amb algun passi d’humor, a càrrec d’Annabel Castan i Dani Arrebola, abillats els dos com si vinguessin o anessin a una competició de balls de pista on es guanya o es perd per punts.

Però la cosa fa un gir inesperat i el ball ha estat només el clip de presentació. Un cop s’estira d’una arrencada la cortina platejada, es descobreix el ball de debò, el mambo de debò, amb les discussions per qüestions domèstiques, plenes de futilesa, gairebé petiteses que en mans d’un jutge de separacions matrimonials podrien portar fins i tot a l’arxivament de la demanda.

I de les petites tempestes sorgeixen els cataclismes. I la parella, set anys de matrimoni i dos fills, es retreuen els draps bruts l’un de l’altre i els no tan bruts, des del llast dels roncs d’ell al llit fins a les tovalloles brutes deixades al cossi del rentador d’ella. (…)

L’actriu Annabel Castan i l’actor Dani Arrebola juguen amb els espectadors amb moments de teatre dins el teatre, sortint dels personatges i tornant-hi a entrar, rebolcant-se per terra o enfilant-se a la taules i les cadires, en un combat dialèctic que, com molt bé qualifica el dramaturg Oriol Tarrasón, s’assembla a Woody Allen, tot i que en aquest cas despullat de teràpia psicològica i convertit més aviat en un quadrilàter de ring on, per si algú ho dubtava, també apareixen dos considerable guants de boxa… ah! i finalment un repartidor de pizzes que, com el carter, sempre truca dues vegades. El «Mambo» s’ha acabat, però un se’n va d’El Maldà enyorant no poder veure una altra vegada, com un bis de propina, el ball del mambo d’obertura. (…)