(…) La tercera etapa de «Revolta de bruixes» ha servit ara per presentar públicament la part femenina de La Kompanyia Lliure. Cal esperar que aquesta separació a l’estil «escola de monges» —els «nens» en una banda amb «La quinta del biberó» i les «nenes» en una altra amb «Revolta de bruixes»—, sigui només circumstancial! Així com ells ho han fet amb un text actual de Lluís Pasqual, elles han recuperat la tradició amb una obra que ja té quaranta anys, com el mateix Teatre Lliure. I sota la direcció i interpretació de saba nova, li han donat un to diferent que s’allunya del blanc i negre televisiu dels anys setanta i del caràcter reivindicatiu de colors aigualits dels anys vuitanta.

Cada obra es deu al temps que es representa. I el director Juan Carlos Martel ha intentat que, tot i ambientar escenogràficament «Revolta de bruixes» a la dècada de la seva creació —el model de telèfon, les màquines d’escriure, el transistor, les taules de despatx…—, la lectura fes un salt i agafés un caràcter menys local i més universal. Em sembla, però, que aquesta opció lliga encara més amb la intenció original de l’autor, que devia pretendre crear un simbolisme entre l’eufòria de la revolta, la traïció dels mateixos revoltats contra la líder i la submissió posterior al nou poder que els promet una sortida ni que sigui recorrent a la fetilleria de la vidència. (…)

L’obra continua interpel·lant la societat actual. L’explotació laboral, els sous precaris, els contractes parcials, les cues a les oficines de col·locació, les empreses de treball temporal, els acomiadaments indiscriminats… són a l’ordre del dia i inciten a la revolta. Però, al segle XXI, la revolta surt cara i qualsevol fetilleria que se’n sàpiga aprofitar pot agafar fàcilment les regnes del poder. (…)