El millor de Revolta de bruixes és poder comprovar el treball de les actrius de la Kompanyia del Lliure. Saben amotllar-se molt bé a personatges prou desarmats i defensar-los amb solvència. Si Júlia Truyol pren un dels pols del conflicte procurant  dominar el grup de dones de fer feina fent servir l’esperança amb el seu tarot (té gràcia pensar que es va acomiadar de La Calòrica per una parell de temporades amb el muntatge El profeta), Àurea Márquez és la dona que exigeix els drets laborals i demana la complicitat absoluta de les seves companys per dur endavant la vaga. 

La nova fornada de la Kompanyia del Lliure s’ha presentat dividit: per una banda, els nois intervenen a In memoriam mentre que les noies intervenen en aquesta Revolta de bruixes. Si els nois, han volgut donar veu a una reclamació històrica, les noies han aixecat el puny pels drets de les dones. En totes dues peces, es percep uns actors molt dúctils, que els augura un temps de notable creixement actoral. Amb molta predisposicio i bona matèria primera. Potser no són els muntatges contundents i rodons que deixa l’espectador baldat a la butaca (In memoriam no té la potència que hauria de tenir per un inicii massa expositiu, lineal) però sí que dóna molt millors vibracions que el text a 8 mans dels de la primera Kompanyia del 2013 (La revolució no serà tuitejada, a la tardor del 2013).