Podria ser que aquesta obra d’Alain Platel / Les Ballets C de la B sigui la més compromesa coreografia dels darrers temps. Tracta d’una qüestió gens fàcil, sobre la qual sovint tanquem els ulls. El paral·lelisme entre els anys previs a l’esclat de la Primera Guerra Mundial, on en contrast es produeix una efervescència artística descomunal i, alhora, es prepara el primer dels dos grans desastres col·lectius del segle XX, és un punt de partida magnífic per a l’aposta constant del coreògraf: situar els seus ballarins en un espai i context determinats per a què reflexionin (això és aquí: pensin amb els seus cossos) sobre els nostres temps.

Podeu llegir en l’enllaç la crítica: