Són Mumusic perquè la música en directe és la seva columna cerebral, el seu ADN. Son Circus perquè després de gravar una frase musical i d’emetre-la en loop troben el moment per clavar una vertical, desplaçar un equilibri o fer giragonses dalt d’un contrabaix. Tal com sona. El Petits prínceps que van ensenyar l’any passat a Fira Trapezi era d’una blancor absoluta, d’acaronar el rostre amb un coixí net i fresc un diumenge al matí. Ara, aquest nou treball, manté la netedat en les seves línies però s’atreveixen a trufar-lo. I, així com el vestit de Clara Poch és d’estampat primavera, el treball fa un pas més al seu vocabulari: Hi ha molt més Circus que sorprèn, un cop i un altre. Sobta perquè, amb la migradesa de recursos (dos artistes i la música), puguin arribar a una combinació d’elements que sempre trobi un gust diferent. La canalla hi entra i hi juga, a voltes amb estranyesa. Perquè, ara, hi ha més equilibri i música pregravada però s’hi interactua continuament fent esquitxos de veu i incloent-hi fragments de puntejat al violí o al contrabaix. 

Si els de Mumusic Circus haguessin estat membres de la tripulació del Titanic, haurien arribat a port flotant dalt del seu immens contrabaix. Perque els hi proporciona tantes eines que sembla una nau per a supervivents. I esdevé un insospitat motor creatiu, molt més enllà de la música que extreu de la seva caixa. Màgic, tendre i que contagia optimisme (i ganes de practicar el ball, la música, les verticals): agradablement inabastable.