El retorn de Call Center (2008) al Teatre del Raval serveix per comprovar la seva actualitat. La guapa Teatre, que ja havia indagat la relació de la vida laboral en llocs de treball mediocres (com en el Mcbeth con queso en què es retratava la tragèdia gore en una pizzeria) torna amb aquesta comèdia que tant bons resultats de públic van obtenir el 2008 al mateix Teatre del Raval. 

Efectivament, la peça viatja de la comèdia més estripada als quadres gore i de violència mentre no es deixa ds’atrendre les queixes dels clients i la xifra per assolir els objectius de campanya apareixen retratats al fons de pantalla.  Marc Angelet trasllada una joventut desorientada, que s’enganya fent veure que es tracta d’una feina provisional al costat dels adults que ja han entès que aquest serà la seva clauper a la subsistència laboral. Efectivament, en els 8 anys de vida d’aquest espectracle la situació laboral juvenil no ha millorat gaire. El mèrit del muntatge és l’agilitat en què es capten les diferents trucades de queixa, tot fent un formulari de les claus que tenen els que agafen la trucada per aconseguir que retiri o es pugui bloquejar la baixa del client, que va caure en la temptació d’una oferta.

L’espectador empatitza amb els teleoperadors de l’escena i entenen les seves bromes cíniques (que, probablement, huran estat víctimes en la vida real!). Angelet passa per sobre del realisme, amb una acció exagrada, portada al màxim però sense perdre una certa ànima dels personatges. El pensament primari d’alguns operadors contrasta amb les aspiracions utòpiques dels il·luminats i la necessitat de prosperar en els estudis dels llicenciats per sortir d’aquell cau. Però la vulgaritat acabarà regnant en un treball deshumanitzat, pervers, que fa negodi a partir de les febleses dels altres.

Angelet, en realitat, és un defensor dels personatges que persegueixen projectes ambiciosos. Bon exemple és aquell Voyager del T6, al TNC, el 2012. O aquell genial Trashèdies amb la dramatúrgia d’un text absolutament fantasiós i que reveleva l’aparent integritat d’un dibuixant de còmic que va voler denunciar en els acudts dels diaris americans les conseqüències del Crack del 1929.