Capas és una obra tècnicament notable,
desborda energia i està carregada d’emocions acrobàtiques, bon humor i
sorpreses. És un espectacle aparentment festiu que aprofundeix en les relacions
humanes, un joc de contrastos entre personalitats diferents que van
despullant-se de successives capes fins a mostrar la seva veritable
personalitat. Fabrizio Giannini, un dels cinc artistes, comença la seva actuació
cobert amb un abric de cap als peus i acaba a ritme de música disco cobert amb
un mallot molt cridaner. La funció comença convidant els espectadors a
sentir-se a gust en l’espai dels artistes i transmet tan bones sensacions que al
final vénen ganes de d’emportar-se els artistes a casa. El públic s’ho va
passar bé amb la companyia Eia i no va parar d’aplaudir durant la funció. Va començar
fent l’onada i va acabar dempeus.

Durant
una hora se succeeixen exercicis de mà a mà, barra fixa, banquina,
malabarismes, salts amb corda i alguna pilotada. Armando Rabanera va executar
una proesa saltant a la corda sobre les mans de Fabrizio Giannini; Celso
Pereira va fer riure el públic vestit amb una vella samarreta del Deportivo de
la Corunya; Francesca Lissia (àgil) va protagonitzar una primera mitja hora de
funció trepidant i els seus moviments i salts van ser tots precisos i
preciosos; i tot això embastat a través de l’original banda sonora en directe
de Cristiano Della Monica. L’escenografia també té la seva gràcia. Un armari
tancat amb pany i clau que va acabar esmicolat i convertit en barres
paral·leles.

L’espectacle
està en un moment dolç i és una pena que justament ara acabi. Amb
les actuacions al TNC, Capas acabarà
el seu periple i la companyia es concentrarà en dos nous projectes que
estrenaran el 2016: Intarsi i Espera. La gent que vagi al TNC segur
que no surt decebuda d’un dels pocs, si no l’únic, espectacle de circ que ha
fet el doblet: Mercat de les Flors i TNC.

La
nit de dissabte va ser triomfal i el TNC va haver de posar el cartell d’entrades
exhaurides. Els responsables del teatre semblaven també sorpresos per l’èxit.
Confiem que a partir d’aquesta experiència augmenti la presència de circ al TNC
i no haguem d’esperar tres anys. L’última vegada que es va veure circ va ser el 2012. Potser ha arribat el moment que el TNC es
tregui també totes la seva capes.