Si els de la multinacional IKEA sabessin com és de fàcil desmuntar un armari, de segur que llogarien els de la Companyia “eia” de Circ perquè fessin serveis a domicili. Perquè l’important d’un armari, i del circ, no és com es munta sense que sobri cap peça, sinó com es desmunta per arribar a la síntesi de l’esperit tradicional de la pista.

I això és el que fan els cinc integrants de la Companyia de Circ “eia” amb aquest espectacle que ha girat per una dotzena de països des de fa quatre anys i que, després de rebre premis de casa com el Ciutat de Barcelona i el Zirkòlika, acaben el seu recorregut al Teatre Nacional de Catalunya en programació familiar.

La clau de l’espectacle de circ ‘Capas’ és la seva frescor i la seva naturalitat. És a dir, que tot sembla que passi per atzar, que tot sembla que s’improvisi, que tot sembla que mai no acabi de començar de debò, que sembla que sigui un miniconcert de rock amb guitarra elèctrica i bateria inclosa —música original de tres dels artistes del grup—, i que a vegades sembla que sigui una peça de dansa poètica —la coreògrafa és Francesca Lissia, d’origen de Sardenya, on “eia” vol dir simplement “sí”—, però també un xou de clowns amb patacades incloses i un repertori extraordinari de jocs acrobàtics que tenen com a trapezi central l’armari en qüestió, un attrezzo únic que es converteix en una mena de protagonista més. (…)