El 1992 el nordamericà John Gray publicava “Els homes són de Mart i les dones de Venus”. Benvinguts a l’èxit majúscul: més de 50 milions de llibres venuts arreu del món, cursos, més llibres, seminaris, adaptació al teatre, el que vulgueu i més. A Barcelona, l’espectacle es va estrenar l’any passat amb Jordi Martínez com a protagonista. Aquesta temporada ha agafat el relleu Jordi Díaz. 

L’element fonamental que fa d’aquesta obra un espectacle recomanable, especialment per a la gent que no trepitja mai un teatre, és el treball de Díaz. Hora i mitja de monòleg en el qual ja des dels primers minuts es posa a la butxaca a la platea, que acaba aplaudint a cor que vols. De manera natural i dinàmica desgrana tots els papers de l’auca mentre es fa una mica el seductor amb les dones (que sortim més ben parades que els homes, dit de passada). Fa gràcia sense fer-se el graciós i, en alguns moments, ens va semblar que homenatjava Pepe Rubianes. Gran exercici interpretatiu, només a l’alçada d’un actor de qualitat.