Hi ha intèrprets que amb una taula d’escriptori, un faristol, una cadira de braços i un parell de cadires de boga, groc llampant, ja en tenen prou per crear un clima que transporti els espectadors a qualsevol indret, ni que no l’hagin trepitjat mai. L’actor Xicu Masó és un d’aquests intèrprets. Si les seves actuacions en muntatges de companyia no passen mai desapercebudes i impregna l’escenari d’un aire molt singular —sempre m’ha semblat que Xicu Masó porta un clown amagat dins el cos— diria que, quan es troba més còmode, és en aquestes interpretacions en solitari, gairebé de tu a tu, cara a cara amb els espectadors, transformant-se, de la llum a la penombra, en el personatge que evoca. En aquesta peça breu, uns 70 minuts a tot estirar, depèn del ritme de cada funció, el personatge recordat és l’escriptor, poeta i guionista Tonino Guerra —amb la pronúncia de la u, sisplau, matisa l’actor, com si portés dièresi, perquè ve del dialecte romanyès—, un autor que, malgrat la seva obra literària, ha passat a la història, sobretot, com a oscaritzat guionista al costat de directors de la força de Federico Fellini, Michelangelo Antonioni o Theo Angelópulos. (…)