Maria Muñoz sempre ha estat una artista de dansa contemporània d’un gran magnetisme per la seva cacpiatat de ballar molt endins.  La dansa de Malpelo és introspectiva, nòrdica. és la seva manera de buscar l’ànima a l’espectador. En aquesta peça, que intervé Maria Muñoz amb e Niño de Elche, s’arrba a comprovar com evoluciona una forma de dansa per sintonitar amb el company de viatge. Si El Niño de Elche, d’entrada, interpreta a la guitarra amb la mateixa concentració que ho farien els de Malpelo, cap endins, mica en mic, va escampant el seu extosime. Fins a arrossegar Muñoz d’aquella dansa de braços que projecten línies infinites i ulls clucs, a una expressivitat  divertidíssima, com si es discutissin, tot jugant com canall i fent riure perquè  l’eslavissada còmica semblano tenir final. És com caure al buit despreocupadament, segur que el paracaigudes de l’humor farà la resta. L’entrega és encara més elevada perquè abandonen el seu lloc de confort per fer un salt al buit segur que l’altra sabrà pilotar el coet. Diu que es titula Siete lunas? Doncs ara, el Niño de elche ha ensenyat el rostre amagat de Muñoz, la seva beneïda cara amagada. No us la perdeu quan arribi al Mercat de les Flors perquè, a la Mediterrània, la disbauxa només durava uns 45 minuts… i han de seguir desbarrant fins a completar la peça.  Aquest metòrit d’espectacle impactarà al públic i, a aquest pas, fins a Mart!