El dramaturg i director Jose Sanchis Sinisterra és el creador del sistema minimalista repetitiu. Un moviment té diferents significats segons quina sigui la rèplica que l’acompanyi. Si aquesta es va repetint de forma cíclica s’ensenya a l’espectador el camp de matisos. És una interpretació poc naturalista i es pot desenvolupar en peces amb humor (que deriva a un surrealisme del teatre de l’absurd) o a una profunditat estranya, si es decanta cap al drama. Ara, Tomeo Vergés ha indagat en un camp paral·lel al de Sanchis Sinisterra i el presenta en aquest tríptic d'”Incisions”. A “Syndrome amnésique avec fabulations”, quatre ballarins van encadenant accions, transformant-se el rol. Hi ha fisicalitat i sorpresa perquè els moviments, tot i que aparentment reiteratius, van integrant varietats a partir de la repetició. No és clara la relació que hi pot haver entre aquests quatre personatges però s’intueix una relació d’amor-odi entre tots ells. és una peça que, en ser  repetida com un “mantra”, pot convidar a traslladar l’esperit més enllà del fet escènic. En realitat, cal concebre-ho com un exercici escènic, una recerca de significants en els plecs abstractes de la dansa.