Debut del cineasta Cesc Gay com a dramaturg. En conjunt, un text que es deixa veure prou bé. Gay no deixa de mirar el món de la parella i les relacions quotidianes a la ciutat i alhora construeix una comèdia que té la capacitat d’enganxar. Amb algunes bromes massa fàcils sí, amb respostes recurrents i certa mala llet, també.  

Tota una sort debutar al Romea, amb una escenografia meravellosa que emula un pis acollidor, farcit de llibres, amb piano, cuina americana i saleta de bon sofà i catifa. Espai ideal per al sopar entre uns amfitrions en crisi i els seus veïns de dalt. De la conversa d’ascensor a les qüestions sexuals més íntimes hi ha unes copes de vi.

L’èxit de públic és un fet demostrable funció a funció, i fins i tot durant la setmana Santa es van batre rècords. Per mi, el mèrit és dels intèrprets: Pere Arquillué, Nora Navas, Jordi Rico i Àgata Roca, fantàstics com a grup, brillants en les seves individualitats traçant cada personatge.