CRÍTIQUES

VALORACIÓ
7
Crítica a ritme d’opereta
Publicat el: 18 d'abril de 2015
CRÍTiCA: Frank V. Opereta d’una banca privada
Qui li anava a dir a Friedrich Dürrenmatt que aquesta obra escrita, en primera versió, el 1959 a dia d’avui tindria tanta vigència? Aquesta opereta sobre una banca privada pilotada per una colla de gàngsters arriba al Lliure en versió de Sergi Belbeli Arnau Tordera. Un muntatge de gran format, escenografia espectacular i amb un atractiu indiscutible: el directe musical de Les Obeses amb Arnau Tordera al capdavant.
Al principi ja se’ns avisa amb rètol lluminós que estem davant d’uns herois shakesperians. Més enllà de la crítica demolidora al salvatge capitalisme bancari, cal destacar el peculiar retrat que Dürrenmatt fa de la família, no només a través dels protagonistes propietaris del banc, sinó també amb els posicionaments d’altres personatges secundaris.
Un muntatge àgil que desperta la rialla, però també la mala llet i estupefacció del públic perquè aquesta caricatura passada de voltes, alhora també ens convida a pensar. Josep M. Mestres signa una bona direcció de conjunt, tot i que en alguns números s’agrairia que alguns dels intèrprets fossin més àgils en els moviments. Aquesta és una obra marcadament masculina, però les dos dones deixen petjada, especialment la magnètica Mònica López, molt ben acompanyada del seu marit a la ficció, Eduard Farelo.
CRÍTIQUES RELACIONADES / Frank V. Opereta d’una banca privada
TÍTOL CRÍTiCA: Cabaret de sarcasme
PER: Jordi Bordes

VALORACiÓ
5
TÍTOL CRÍTiCA: Assalta el lladre!
PER: Jordi Sora i Domenjó

VALORACiÓ
4
TÍTOL CRÍTiCA: Frank V ens mostra la corrupció de la banca en una brillant opereta expressionista.
PER: María José Ragué

VALORACiÓ
7
TÍTOL CRÍTiCA: Com diuen al circ: passin i riguin, perquè està garantit que, qui canta, els mals del capital també espanta
PER: Andreu Sotorra

VALORACiÓ
10