No és estrany que quan l’autor suís, Friedrich Dürrenmatt (Konolfingen, 1921 – Neuchâtel, 1990) va estrenar ‘Frank V’, el 1959, els suïssos s’ho prenguessin malament perquè va posar el dit a la nafra de l’essència de la pàtria: la banca privada. Però encara és més sorprenent que més de mig segle després, la seva sàtira sobre el poder financer podria haver estat signada per un autor d’avui mateix, jove, contestatari i potser indignat i tot amb el sistema.

Si algú es pensa que ja s’ha vist tot sobre la corrupció financera, que corri cap al Teatre Lliure de Montjuïc on comprovarà que sempre hi ha un graó més per pujar en aquesta especialització. I que hi corri no només per això sinó perquè la versió catalana de l’opereta de Friedrich Dürrenmatt que signen Sergi Belbel, pel que fa al text, i Arnau Tordera, pel que fa a la música, i que ha dirigit esplèndidament Josep Maria Mestres, és un dels espectacles que ofereixen un acabat d’artesania trenat amb fil d’or, des de la concepció, a l’ambientació musical, l’ambientació lumínica, l’ambientació escenogràfica i, per descomptat, la interpretació, una interpretació que posa tota la companyia davant el risc d’actuar, coreografiar i cantar a la vegada per sortir-se’n, com se’n surten, amb la nota més alta. (…)