• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
recomana
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • Home
  • /
  • Paradís. Divinas
  • /
  • Alegria, alegria, que són quatre dies! Alegria i, sobretot, fer dringar el plateret, ni que sigui per poder menjar calent una
CRÍTIQUES
imagen
Andreusotorra
PER: Andreu Sotorra

VALORACIÓ

9

ANAR A FiTXA DE L’OBRA ENLLAÇ EXTERN

Alegria, alegria, que són quatre dies! Alegria i, sobretot, fer dringar el plateret, ni que sigui per poder menjar calent una

Publicat el: 13 de gener de 2015

CRÍTiCA: Paradís. Divinas

Alegria, alegria, que són quatre dies! Alegria i, sobretot, fer dringar el plateret, ni que sigui per poder menjar calent una nit! Però, com passa a les millors pistes de circ, el somriure del pallasso amaga a vegades una tristor envoltada de tragèdia, o més d’una.

Perquè l’espectacle tragicòmic ‘Paradís’ de la companyia Divinas no sigui només un repertori musical que ve de la ja llunyana postguerra —les seves creadores el dediquen a les seves àvies— la dramaturga brasilera establerta a Catalunya, Marilia Samper —la mateixa autora de ‘Pulmons’— ha bastit una trama que va destapant les interioritats de cadascuna de les tres protagonistes: la Carmeta, la Rosa i la Purita, tres artistes fetes arran de terra, de mitjan segle passat, que són les supervivents i continuadores d’una troupe de carro i barraca que anava de poble en poble per oferir el seu espectacle i que, pels nous aires dels temps, va anar caient en decadència.

Elles tres, però, mantenen l’esperit i la rauxa de la companyia nòmada mentre esperen el contracte del segle que els ha d’arribar de la cartera plena d’un dels empresaris dels teatres del Paral·lel. La Carmeta i la Rosa són les dues veteranes. I la Purita, una noia ingènua, òrfena i il·lusionada, se’ls presenta en una de les actuacions per formar part de la colla ni que la seva educació musical sigui més aviat la de “cantar missa”, que no vol dir que no acabi marcant el do —entre altres coses— amb les peces més airoses del gènere del cuplet, la ‘copla’ o el pasdoble. (…)

CRÍTIQUES RELACIONADES / Paradís. Divinas

TÍTOL CRÍTiCA: Radiant espectacle musical, fresc i punyent

PER: Francesc Massip
Francesc Massip
VALORACiÓ

9

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Divinas: desè aniversari ple de seducció, humor i també tragèdia.

PER: Teresa Ferré
Teresa Ferré
VALORACiÓ

7

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Las armoniosas y bellas voces de las Divinas sacan los colores y la alegría a la España de la posguerra

PER: Imma Fernández
Imma Fernández
VALORACiÓ

8

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Història ben senzilla per bastir unes interpretacions de cançons magnífiques

PER: Jordi Bordes
Jb Defi
VALORACiÓ

8

LLEGiR MÉS

NEWSLETTER


SUBSCRIU-TE
recomana
E-mail: [email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • facebook
  • youtube
  • spotify
  • tiktok
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat