Magda Puyo ho ha aconseguit: remoure’ns amb un espectacle sobre la humiliació, la misèria i la prostitució d’una pastora adolescent que viu en un llogarret perdut del Marroc. Basat en la novel·la homònima de Saphia Azzeddine, Puyo en signa traducció, direcció i posada en escena. 

Un espectacle on tots els elements, text, música, moviment corporal, il·luminació i escenografia, juguen a favor d’una història duríssima, implacable, on també hi té cabuda l’humor. Si bé la novel·la té forma de monòleg, en aquesta aposta teatral el personatge és interpretat per dues actrius. Judit Farrés i Mireia
Trias aconsegueixen enganxar l’espectador d’inici a fi amb unes interpretacions
que oscil·len entre la fragilitat i inseguretat pròpies de l’adolescent que
encarnen i la dona impassible i calculadora curtida a cops per l’experiència.
Cal destacar l’espai sonor i les interpretacions musicals de Farrés,
especialment emotiva amb Piensa en mí i totalment juganera i innocent amb el
jingle publicitari d’un iogurt.
Per la seva banda, Trias brilla en l’exhibició de llàgrimes, que en cap cas són
de cocodril, i en una escena de mostra total d’humiliació corporal.

Confidències a Al·là és una petita joia de
la cartellera que pot convertir-se en una de les revelacions de la temporada.
Es mereix absolutament el favor del públic.