L’única cosa garantida en els espectacles on Ernesto Collado afegeix la seva signatura és
l’humor. La resta resulta imprevisible i inclassificable. Per aquest
‘Constructivo’, que basteix
junt a Piero Steiner, ens ha preparat un còctel amb aires de “work
in progress”, amb aroma de
cabaret polsegós, amb escenes irregulars que van sobreposant-se com
els materials d’una casa. La forma i el significat de les construccions
que ens envolten, del paisatge que hi generen, del sentit de la
creació humana, són temes que suren en aquesta obra que presenta
l’encert de l’espai triat per representar-la, l’interior d’una
mastodòntica farinera
abandonada que ens convida a qüestionar el sentit últim dels nostres
actes constructius i la seva permanència, cabòries oportunes en aquests
temps post-boom del totxo.