No preguntis, que rebràs. Dues amigues
que fa temps que no es veuen es retroben per sopar amb les seves parelles. “Què
t’ha passat a l’ull?”, pregunta un. “Un antiavalot me’l va rebentar”, respon
l’altre. La casualitat vol que l’amfitrió sigui precisament el policia que li
va buidar l’ull amb una pilota de goma i el que havia de ser un sopar per
entaular noves relacions desemboca en un sacseig integral de les seves vides.

El desencadenant d’‘El rei borni’ és un
fet d’actualitat, però l’espectacle es va escriure abans de la vaga general del
14 de novembre de 2012 en què Ester Quintana va perdre un ull, un cas que va
originar un dens debat sobre l’eliminació d’aquest tipus de munició que,
finalment, serà substituïda. Però aquest no és l’únic tema que Marc Crehuet fa
pujar a l’escenari. També hi desfilen qüestions com ara el grau de legalitat de
reprimir aldarulls fent ús de la violència, si el dret de manifestació
autoritza el ‘tot s’hi val’, la recurrent crisi, l’atur i la immigració, les
diferències socials…

Amb elevades dosis de cinisme, humor
negre i poca-solta, eufemismes i força candidesa, Crehuet dibuixa un conflicte
de valors i reparteix bufetades a tort i a dret, tot i que, això sí, els
polítics i les forces de seguretat s’enduen la palma.

L’argument és bo, però pel que fa a les
rèpliques i reaccions donaria per estripar molt més. Contribueix a aquesta
sensació la interpretació dels actors que, tret de la d’Alain Hernández
(l’antiavalot) que broda el personatge –per cert, bastant similar al que ens té
acostumats amb el paper de Tito a La Riera de TV3–, fluixeja una mica en la
resta del repartiment per manca d’ímpetu i fluïdesa. També es podria posar en
entredit el rol del polític, que durant bona part de la funció és, més aviat,
un secundari “funcional”, és a dir, permet representar un sistema que va per
lliure i saltar de seqüències amb tranquil·litat.

Per últim, aplaudir la moral de la
comèdia, que fa obrir els ulls i activar el cap davant moltes preguntes i
poques respostes. El desenllaç, molt ben resolt, remata el missatge i, també, dóna
un pessic als espectadors. N’hi ha per tothom!