Notables exercicis de circ de corda, trapezi, acrobàcia, perxa xinesa amb un punt d’humor, de complicitat amb els espectadors. No hi ha més fil dramatúrgic que la voluntat de presentar els exercicis que porten preparant des de fa temps. Hi ha una mirada jove, contemporània que pica l’ullet amb el públic. Tot i que alguns exercicis facin patir més del compte, llueix la corda de Nacho Ricci, la coreografia de baralla acrobàtica dalt d’un trapezi de Les Capgirades i l’emoció i equilibri de Psirc, composat per tres actors. Nacho Flores amb l’equilibri sobre cubs sap equilibrar comèdia amb risc i l’antiheroi de la perxa xinesa (Jorge Albuerne) aporta el text i la broma a més de donar nocions del complexe que és cada pirueta, tant en la definició com, sobretot, en l’execució!

Hi ha poc circ aquest any però, per ara, manté un nivell notable. La Central del Circ ha de ser una aposta fixa en la programació del Festival Grec. Endavant!