• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
recomana
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • Home
  • /
  • Capricis
  • /
  • Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)
CRÍTIQUES
imagen
Montse Otzet
PER: Montse Otzet

VALORACIÓ

7

ANAR A FiTXA DE L’OBRA ENLLAÇ EXTERN

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)

Publicat el: 6 d'agost de 2019

CRÍTiCA: Capricis

Hi ha diversos motius per anar a
veure Capricis, i un dels més
rellevants és l’oportunitat que ofereix de poder presenciar a una companyia de
dansa del país que situa d’alt l’escenari
dotze ballarins, fet ja de per si insòlit que es maximitza tenint present l’estat
agònic en que es troba la cultura i especialment la dansa.

Bogeria, irresponsabilitat, provocació,
repte? Possiblement, en el muntatge d’Angels Margarit hi ha això i molt més, doncs
al llarg de la seva carrera ha demostrat ser una dóna que no s’encongeix davant les dificultats, i la crisi n’és una d’elles.

Capricis és un joc visual i emocional que entra per la pell i per la vista de l’espectador.
Per una part, tenir com guió els 24
Capricci
de Paganini és tenir assegurat que la música convulsarà les
emocions del públic, mentre que per l’altra, el joc visual que es produeix d’alt
l’escenari contribueix a obtenir un resultat suggeridor.

Música i dansa en estat pur. Això és el que ofereix aquest espectacle
de caràcter minimalista que utilitza com únic material escenogràfic unes llums
molt ben dissenyades i unes ràfegues de fum que propicien atmosferes.

Solos, duos, grups de tres fins a dotze ballarins són els
responsables de donar forma a les notes de Paganini. Unes formes que de vegades
les percebem abstractes mentre que altres cops descriuen, de forma minuciosa,
el so que surt de la corda del violí. Moviments rullats i lents s’alternen amb
gestos de traç angulós i fraccionat, un ventall coreogràfic que si bé delata
fragments que els falta temps per afermar-se i netejar-se quan a interpretació, resulta gratificant quant
a forma i contingut.

La guinda de l’espectacle recau en la presència d’Angels
Margarit i del violinista Kai Gleusteen, concertino de l’Orquestra Simfònica
del Gran Teatre del Liceu, l’elegant presència del qual s’integra de ple en el muntatge i comparteix amb
els ballarins, entre altres coses, el fet d’ anar desposseït de sabates. Per la seva banda Margarit
ofereix un recital de l’essència del seu llenguatge on els girs i moviments de
braços desprenen una llum especial.

CRÍTIQUES RELACIONADES / Capricis

TÍTOL CRÍTiCA: Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)

PER: Montse Otzet
Montse Otzet
VALORACiÓ

7

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Dansa atractiva per a gran públic, efectista, però de baixa densitat

PER: Jordi Bordes
Jb Defi
VALORACiÓ

6

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Els 24 capricis endimoniats d’Àngels Margarit

PER: Jordi Sora i Domenjó
imagen placeholder
VALORACiÓ

7

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)

PER: Carmen del Val
Carmen Del Val
VALORACiÓ

8

LLEGiR MÉS

NEWSLETTER


SUBSCRIU-TE
recomana
E-mail: [email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • facebook
  • youtube
  • spotify
  • tiktok
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat