Àngels Margarit va assumir el repte de fer una coreografia de gran format quan la crisi estava tocant el pic. La va estrenar al Grec del 2014. Aquesta temporada ha passat pel Mercat de les Flors i ara també s’ha pogut veure al Sismògraf. “Capricis” compta amb un company de viatge fabulós: els 24 “Capricis” de Pagannini, peces d’alta virtuositat, de ritme frenètic, que demostraven la capacitat del compositor al violí. Una velocitat diabòlica que podia realitzar gràcies al seu estudi de l’instrument, des de ben petit, i també a una malaltia al cos que era motiu d’escarni, a vegades.

Aquests “Capricis” serveixen perquè els ballarins esdevinguin notes d’una partitura, que sonen quan les pitgen amb un arc o amb els dits. No té connexió un caprici amb cap altre i no hi ha, es pot dir, cap engruna de dramatúrgia. Per això, tot i la complexitat i la vistositat de les peces una a una, totes juntes, cansen l’audiència. És una llàstima que tal desplegament de ballarins (amb trajectòries i qualitat del moviment ben dispar, sigui dit de pas) amb l’aparició d’un músic per a interpretar alguns dels capricis en directe, només s’il·lumini amb el blanc nuclear. No hi ha profunditat, tercera dimensió, emoció, contradicció que farien els passatges més suggerents. Això sí, la música i l’amplitud en què es balla conviden a participar d’aquesta festa.