Un dels reclams de la Quinzena de la dansa

La
dansa de Lali Ayguadé és fluïda. Sap integrar-se en el destí que
acaba apossentant-se. Ara és un dels reclams de La Quinzena
metropolitana de dansa que proposa el Mercat de les Flors. Certament,
és un cant a un públic que vulgui apreciar la qualitat del
moviment, i també que tingui ganes de sentir-se interpel·lat per
l’avui, pel que pot preocupar-se, tard o d’hora.

Hi ha
obvietats que són inqüestionables com és la Mort. I Ayguadé
trasllada la seva trilogia sobre la transformació (que va arrencar
fa un parell d’anys amb Kokoro) a un misteriós tanatori. De fet, és
un espai abstracte perque un fúnebre telèfon negre indica la
comunicació que anuncia la fi d’una vida d’un ésser estimat. En
aquesta reflexió, hi ha els rols dels familiars. La necessitat de
figurar amb una certa integritat quan el dolor corseca la columna
vertebral, dilapida la consistència i trasllada el record del joc en
la infància (un estadi reconegut per a tothom) en aquest record que
dóna la sensació que s’esvairà, paulatinament.

La
Quinzena metropolitana proposa un ventall immens de propostes de
dansa. És una voluntat que, com el do de la ubicuitat, trasllada les
propostes de moviment (de molt diversa procedència i disciplina) a
tota l’àrea metropolitana. Barcelona comparteix la capitalitat
cultural transformant-se en un node més d’aquesta xarxa que tant
integra equipaments públics (Mercat de les Flors, TNC), fàbriques
de creació (La Caldera, el Graner, Fabra i Coats) com espais privats
(Hiroshima) amb altres de múltiple capil·laritat distribuïts per
Badalona, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat,
L’Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet. El projecte,
que cal esperar a la seva consolidació com a embrió d’altres
explosions culturals transversals (sigui dins de les arts escèniques,
com les plàstiques, musicals o les literàries, per exemple)
s’allarga fins al 18 de març. I permet cosir projectes amb accions
de dansa compartides (l’espectacle d’inauguració a l’Institut del
teatre, els trajectes de hip hop per a la línia9 amb Brodas Bros, o
l’acció de cloenda en què tothom comparteix una mateixa
coreografia) i que es completa amb la especificitat local, també
molt atractiva per a garantir l’èxit d’aquesta iniciativa.

Iuanmi
(el so fonètic de You and
me, Tu
i jo) fa un passa més en
l’aprenentatge de la coreògrafa en espais de sala. La seva dansa,
que narra breus escenes teatralitzant les situacions i permetent una
certa fuga onírica en aquest quadre desolador, s’obra a la
multiplicitat de l’espai, a construir una mirada col·lectiva,
transversal, similar a la de Kokoro
en
què es descobria una manera de representar l’ànima des de
tradicions tant antagòniques com la catòlica i la de l’esperit més
ancestral africà. La dansa s’escola per tots els racons i desperta
la inquietud. Sigui en la sala de vetlla de Iuanme
o bé voltant pels trajectes en metro i places de la Quinzena de
dansa metropolitana.

Jordi
Bordes

Si vols veure l’entrevista que li vam fer, abans d’estreena clica aquí

Si vols veure un vídeo que il·lustra l’especracle, clica aquí