Susanna Barranco: “Ser honesta amb la intimitat implica estar disposada a ser vulnerable, i això té una força increïble”

Parlem amb Susanna Barranco sobre el procés de creació d’Un huracà avança alegrement, un espectacle coproduït pel Teatre Lliure de Barcelona i El Canal – Centre d’Arts Escèniques Salt / Girona

Els qui coneixem els darrers treballs de la documentalista i creadora escènica Susanna Barranco (La Barranco Films; Cia. Susanna Barranco) podem donar fe que ha trobat una manera pròpia d’estar i de comunicar en un escenari, on sempre es posa en risc i ofereix una gran veritat (Accions de resistència, Red Room, V7: L’art de silenciar). Al seu espai professional del Poble-sec, on em va rebre amb gran generositat i calidesa, vam conversar durant gairebé dues hores sobre la gestació d’Un huracà avança alegrement, el seu pròxim espectacle. Un jove amb diversitat funcional participa en el càsting més important de la seva vida, explorant qüestions tan fonamentals com el desig, la identitat i l’autonomia. El que es porta a escena, però, no és la discapacitat, sinó un vincle molt concret d’amor profund, incondicional.

Un duet sobre l’emancipació i el deixar anar

En aquesta ocasió, Barranco puja a escena amb el seu fill, Jonc Mira Barranco, per fer un duet. Ell és un ballarí format a La Caldera, que integra el projecte Liant la Troca i ha participat en algunes produccions de Vero Cendoya, com Hem de parlar. Quan tenia quatre anys, la seva mare va filmar i dedicar-li el documental El silenci del Jonc (2013). Ara que n’ha fet divuit, protagonitza aquest viatge escènic, paral·lel al deixar anar de la mare. Són “dues ànimes compartint una mateixa esquerda”.

El projecte ha requerit una escriptura profunda i introspectiva. Ara, Barranco entoma el repte de portar a escena i al cos les idees i paraules. Explica que s’inspira molt en imatges, tant fotografies com pintures, perquè té la mirada entrenada en la creació audiovisual. El projecte li demana la invenció d’un mètode i, sobretot, d’un dispositiu tècnic perquè el Jonc pugui brillar o donar el màxim d’ell mateix en escena. Es tracta d’una qüestió política: “Les persones amb discapacitat tenen un lloc a ocupar en l’escena, i és la nostra responsabilitat».

El desig com a acte d’afirmació, resistència i llibertat

El projecte posa en evidència com el desig i l’autonomia són processos tant íntims com socials, ja que no només afecten l’individu, sinó que també són modelats per la societat. La peça s’estructura en quatre part molt diferenciades que inclouran una audició –el Jonc es presenta com a candidat a un càsting i interpreta personatges de la literatura dramàtica universal davant Barranco, desdoblada en directora–; una part més física, on la dansa i el moviment seran els protagonistes; el recurs a un món fictici amb una dimensió metafòrica o simbòlica que permet dotar l’experiència íntima d’un rerefons mític i imaginar utopies; i un epíleg intensíssim, colpidor, en què la mare remet a les cures, canta a l’emancipació i insufla coratge al seu fill, nascut amb el do de l’alegria.

Les residències de creació i la dimensió comunitària del projecte

La residència a El Canal – Centre d’Arts Escèniques Salt / Girona, aquest mes de març, li permetrà disposar dels mitjans per crear el dispositiu tècnic i provar els materials en escena. Juan Navarro s’ocuparà del disseny de l’espai sonor –compten amb la creació musical de Vitalic–; Cube.bz dissenyarà la il·luminació i Manel Barnils estarà a càrrec de l’espai escènic i el treball de vídeo. A banda, Barranco ha gaudit d’una residència a L’animal a l’esquena de Celrà, seu de la companyia Mal Pelo, i hi tornarà encara a l’abril i a l’octubre. Allà, a banda d’afinar diferents escenes, els dos performers es dedicaran a treballar el moviment perquè traspuï intimitat i essencialitat.

El projecte inclou també una dimensió comunitària –amb acompanyament de Marta Galán Sala i mirada externa d’Antonio Centeno–, que ha de contribuir a enriquir la investigació i diversificar la mirada. A Barcelona, Barranco ha impulsat una sèrie d’accions performatives (Disca Squad) amb persones de la Llar Montjuïc de la Fundació Hospitalitat, orientades a reivindicar el dret a gaudir dels espais de manera no segregada i a donar visibilitat a la discapacitat. Aquesta recerca tant escènica com audiovisual, que inclou happenings i xerrades, s’estendrà al laboratori artístic de Girona a través d’activitats de mediació vinculades a tres entitats: la Fundació Elna, la Fundació Astres i la Fundació Montilivi del Grup Fundació Ramon Noguera.

L’abraçada com a mesura de totes les coses

Susanna Barranco és una creadora que, com ella mateixa diu, trepitja amb fúria controlada, atenta a “l’acte de sostenir-se amb dignitat” i disposada a defensar “l’abraçada com a mesura de totes les coses”. Té clar que ser honesta amb la intimitat li dona força i fortalesa, en la vida i en l’escena; això “implica estar disposada a ser vulnerable” i cultivar el pensament crític. Per a ella la pràctica escènica, exercida des d’un lloc sincer –arriscat, valent, directe– però també poètic i sublimat, consisteix a crear un espai on tot el que passa sigui veritat.