SHENZHEN SIGNIFICA INFERN

Roberto Romei va llegir Shenzhen abans que el text d’Stephano Massini  saltés a l’escena per primer cop, l’any 2015.
El dramaturg havia escrit aquesta diatriba contra l’explotació laboral quan va sortir
a la llum la terrible experiència dels treballadors d’una gran multinacional
localitzada a la Xina, sotmesos a una pressió tan extrema que havia abocat a
més d’un al suïcidi.

La força del text, les agres reflexions que
suscita, van atrapar Romei, que dos anys després de portar als escenaris una
altra genialitat de Massini, Lehman
Trilogy, torna a capbussar-se en una obra que sacseja l’espectador, i que posa al centre de la diana el capitalisme més ferotge.

Prova
decisiva

Durant seixanta minuts, la protagonista de Shenzhen significa infern examina a
quatre operaris d’Osiris, la fàbrica per a la qual treballa (situada a la
ciutat xinesa de Shenzhen), amb l’objectiu de determinar si mereixen un ascens,
el comiat o quedar-se tal com estan. Els operaris, dos homes i dues dones, són simples
números, peons d’un tauler d’escacs; l’examinadora arremet contra ells un cop i
un altre, formulant-los preguntes enganyoses que acaben comprometent greument als
examinats. Quin serà el resultat del test? Caldrà esperar al final de l’obra, a
la darrera rèplica, per descobrir-ho.

El plantejament escènic d’aquest Shenzhen que es veurà al Grec és auster,
però també vigorós. Un escenari central i despullat en què l’única intèrpret
del drama, Sandra Monclús, es mou com una fera que ronda la seva presa. És, amb diferència, el text més complicat a
què m’he enfrontat, i no perquè sigui un monòleg, diu. És el segon dia de
lectura i encara no ha tingut temps de prendre la mida al personatge o de
fer-se amb un text recargolat, pervers i absolutament brillant.

Els assistents a l’assaig seiem al voltant d’aquesta
mena de quadrilàter, tal com farà el públic del Tantarantana, el teatre que acollirà l’espectacle. I, sense voler,
ens convertim en els quatre operaris que seran examinats al llarg d’una hora. Té més força incorporar el públic en l’obra,
involucrar-lo, que posar quatre cadires buides en escena fent veure que són els
obrers, explica Roberto Romei. De la
mateixa manera, el fet que el públic es transformi en un personatge més, pot empènye’l
a identificar-se amb els treballadors, o sentir-se interpel·lat quan la Sandra
s’adreci a ells. Romei avisa que, malgrat l’obra ens remeti a una ciutat xinesa, la precarietat dels operaris és comú arreu del món. També al nostre país, i a qualsevol altre, els treballadors suporten la pressió dels caps, dels mercats. Cada cop més.

En efecte, el públic de l’assaig va entrar plenament en el
joc: va sentir-se interrogat, va incomodar-se amb els ganxos de l’examinadora…
I es va quedar amb ganes de continuar jugant. El combat sencer tindrà lloc del
6 al 29 de juliol al Teatre Tantarantana. No ens el perdrem.