Sessió amb l’actor Bernat Quintana

Bernat
Quintana: “A mi m’agrada transmetre, crec que
com a actor és una responsabilitat”

Bernat
Quintana és un jove actor que porta tota la vida, com aquell qui
diu, en la professió. Ara mateix està preparant la versió
castellana d’ El
joc de l’amor i de l’atzar,
que es va representar la temporada passada al TNC,
per portar-la al Teatro
María Guerrero de Madrid, sota la
direcció de Josep Maria Flotats.

El
seu debut professional va ser a la televisió, amb actors consolidats
com Anna Lizaran o Pere Arquillué, veterans del teatre. .
Sempre ho ha vist com una feina associada a la llibertat, a les
expressions, a un espai on pots sentir i fer sentir moltes coses. I
tot i que també l’interessa el cinema, sempre ha pensat que el
teatre dóna més eines com a actor, per formar-se, tot i que sap que
els processos de treball del cine i del teatre són molt diferents.
Ell, en tot cas, és un espectador inquiet. Que veia obres per a
adults, amb 12 anys, que protagonitzaven els companys de sèrie. O
que, amb 21, va disfrutar coneixent el teatre de la Volksbühne a
Berlín. També com a espectador està nerviós quan s’apaguen les
llums de sala: Sap que el muntatge buscarà l’emoció i l’espera amb
ànsia.

La
seva visió sobre la relació entre la joventut i el teatre, com a
persona que porta des de petit sobre els escenaris, és molt
interessant: “Crec que hi ha bon teatre i mal teatre, no un teatre
per a joves i un altre per a adults”, explica. “Cadascú connecta
amb el teatre a la seva manera, només has de trobar algun dia allò
que connecti amb tu.”

De
companyia jove a seguir, posa d’exemple, Les
Antonietes, de la qual no n’és
integrant, però amb la que té una relació molt estreta, ja que ha
participat en les seves produccions alguna vegada. “Amb les
Antonietes hem fet textos clàssics. Amb allò que connectes no és
tant amb allò que es diu sinó amb com t’ho presenten.” I
explica que tota la companyia participa molt en el procés creatiu de
les obres. Busquen textos que els agradin, que els estimulin…i creu
que si ells connecten amb allò que fan, per força hi ha d’haver
espectadors, encara que siguin joves, que hi connectin també.

Quintana
creu que són les persones que treballen a la cultura qui han de
donar-li empenta. “A mi m’agrada transmetre, crec que com a actor
és una responsabilitat. El teatre és comunicar, transmetre. La
cultura ens fa una mica més civilitzats, més rics”.

Elisabet
R.Luján