Sessió amb Clara Peya i Ariadna Peya

Passió. Sense terme mig. Aquesta és
la millor prescripció que van donar les germanes Peya en la primera
trobada de joves de Escena 25 i Recomana. L’acte, que va tenir lloc
al teatre del Rei de la Màgia, era la primera sessió d’una sèrie
de xerrades entre artistes i prescriptors del portal web Recomana.cat
per a joves pertanyents al club de Escena 25. L’objectiu: trencar
barreres entre públic, crítics teatrals i artistes, fer barrila i
teixir una xarxa de recomanacions teatrals per aquests joves de 18 a
25 anys.

Els periodistes Xavi Pardo i Aïda
Pallarés van ser els encarregats d’obrir foc amb les germanes Peya
com a invitades artístiques. La Clara és coneguda sobretot per la
seva faceta de cantautora; l’Ariadna és una ballarina. Les dues van
fundar el 2011 la companyia de L’era de les Impuxibles i compten amb
el suport de la directora escènica Míriam Escurriola,, amb la
voluntat d’investigar i crear a partir de la dansa, la música i nous
suports visuals. L’any passat van estrenar (A)Murs, un
espectacle on es fusionava bé tots tres llenguatges sobre una
truculenta història d’amor. Fent un pas endavant en la investigació
i la creació s’han associat amb el dramaturg Marc Rosich per
construir un relat sobre la transexualitat. És Limbo i
s’estrenarà cap a febrer. Amb elles s’ajuntarà un cop més la
cantant i actriu Mariona Castillo. Precisament les tres participaran
també en un musical de petit format que al novembre s’estrenarà al
Círcol Maldà,Mares i filles dirigides pel David Pintó i amb
la Nina de partenaire de la Mariona.

Les germanes Peya viuen en les mateixes
coordenades artístiques, tal com va dir la Clara les dues entenen
l’art de la mateixa manera. “Si ella fes cançons, les faria com
jo, i viceversa”. Les dues viuen amb delit les seves dues
disciplines i d’aquí en va sortir una defensa aferrissada de les
possibilitats de la dansa i la música en les arts escèniques. La
Clara va començar a descobrir la seva vocació amb musicals com West
Side Story, Sweeney Todd o amb la impactant pel·lícula
Bailar en la oscuridad de Lars Von Trier, i l’Ariadna veia com
referents diverses companyies de dansa contemporània com Peeping Tom
o Kulbik Dance Company.

Un cop es van començar a donar noms,
els dos prescriptors van fer pressió per descobrir cap on anaven les
filies i les fòbies teatrals de les artistes. La Clara es va
decantar pel teatre que remogui i l’Ariadna hi va sumar el teatre que
ofereix experiències estètiques, que és bell per si sol, sense
buscar uns grans missatges darrera. Les dues van posar com a exemple
d’ambdues actituds la obra de Llibert de Gemma Brió i Norbert
Martínez. Pel contrari, van dir sense por que els desagrada cert
teatre “intel·lectual, que està fet per agradar al sector”.
I posant-se a la pell del públic objectiu van recordar espectacles
com els de Jo Mai de l’Iván Morales, Marabunta de
Guillem Albà, companyies de dansa com La Intrusa o La Veronal o els
creadors més gamberros, Nao Albet i Marcel Borràs, que parlen en
les mateixes coordenades que els joves d’ara. Amb convenciment i
energia les dues germanes van actuar de prescriptores animant al
consum de la dansa i els musicals (sobretot els de creació i no tant
els grans musicals recuperats o refregits) i declarant que no hi ha
espectacles per joves ni per adults, sinó per tothom. Prenem nota.

Martí Figueras Martínez