Sessió amb Clara Peya i Ariadna Peya

Passió. Sense terme mig. Aquesta és la millor prescripció que van donar les germanes Peya en la primera trobada de joves de Escena 25 i Recomana. L’acte, que va tenir lloc al teatre del Rei de la Màgia, era la primera sessió d’una sèrie de xerrades entre artistes i prescriptors del portal web Recomana.cat per a joves pertanyents al club de Escena 25. L’objectiu: trencar barreres entre públic, crítics teatrals i artistes, fer barrila i teixir una xarxa de recomanacions teatrals per aquests joves de 18 a 25 anys.

Els periodistes Xavi Pardo i Aïda Pallarés van ser els encarregats d’obrir foc amb les germanes Peya com a invitades artístiques. La Clara és coneguda sobretot per la seva faceta de cantautora; l’Ariadna és una ballarina. Les dues van fundar el 2011 la companyia de L’era de les Impuxibles i compten amb el suport de la directora escènica Míriam Escurriola,, amb la voluntat d’investigar i crear a partir de la dansa, la música i nous suports visuals. L’any passat van estrenar (A)Murs, un espectacle on es fusionava bé tots tres llenguatges sobre una truculenta història d’amor. Fent un pas endavant en la investigació i la creació s’han associat amb el dramaturg Marc Rosich per construir un relat sobre la transexualitat. És Limbo i s’estrenarà cap a febrer. Amb elles s’ajuntarà un cop més la cantant i actriu Mariona Castillo. Precisament les tres participaran també en un musical de petit format que al novembre s’estrenarà al Círcol Maldà,Mares i filles dirigides pel David Pintó i amb la Nina de partenaire de la Mariona.

Les germanes Peya viuen en les mateixes coordenades artístiques, tal com va dir la Clara les dues entenen l’art de la mateixa manera. “Si ella fes cançons, les faria com jo, i viceversa”. Les dues viuen amb delit les seves dues disciplines i d’aquí en va sortir una defensa aferrissada de les possibilitats de la dansa i la música en les arts escèniques. La Clara va començar a descobrir la seva vocació amb musicals com West Side Story, Sweeney Todd o amb la impactant pel·lícula Bailar en la oscuridad de Lars Von Trier, i l’Ariadna veia com referents diverses companyies de dansa contemporània com Peeping Tom o Kulbik Dance Company.

Un cop es van començar a donar noms, els dos prescriptors van fer pressió per descobrir cap on anaven les filies i les fòbies teatrals de les artistes. La Clara es va decantar pel teatre que remogui i l’Ariadna hi va sumar el teatre que ofereix experiències estètiques, que és bell per si sol, sense buscar uns grans missatges darrera. Les dues van posar com a exemple d’ambdues actituds la obra de Llibert de Gemma Brió i Norbert Martínez. Pel contrari, van dir sense por que els desagrada cert teatre “intel·lectual, que està fet per agradar al sector”. I posant-se a la pell del públic objectiu van recordar espectacles com els de Jo Mai de l’Iván Morales, Marabunta de Guillem Albà, companyies de dansa com La Intrusa o La Veronal o els creadors més gamberros, Nao Albet i Marcel Borràs, que parlen en les mateixes coordenades que els joves d’ara. Amb convenciment i energia les dues germanes van actuar de prescriptores animant al consum de la dansa i els musicals (sobretot els de creació i no tant els grans musicals recuperats o refregits) i declarant que no hi ha espectacles per joves ni per adults, sinó per tothom. Prenem nota.

Martí Figueras Martínez