RECOMANACCIONS. cròniques ‘a la cuina’


04/06/2019

Unes ovelles molt peludes

Unes ovelles molt peludes

per Recomana

Somiar encara és de franc i qui més qui menys ho ha fet per imaginar-se una vida lluny dels neguits diaris. Tots ens hem volgut veure envoltats per bitllets de tots els colors aconseguits en alguna rifa. O ens hem vist agraciats en el testament d’un oncle que ni tan sols sabíem que existia. En ambdós casos ens imaginem canviant radicalment la nostra vida: anem a viure a una casa més gran i espaiosa, abandonem la feina, ens comprem aquell cotxe que sempre ens ha fet gràcia,... Però què passaria si l’esmentada herència no fos tan meravellosa com ens havíem imaginat? Què passaria si el canvi de vida no fos en la direcció desitjada? Estaríem disposats a fer els sacrificis necessaris per poder-ne treure profit?

A Ovelles, se’ns plantegen aquestes preguntes i moltes d’altres. D’una manera fresca i àgil es van desentrellant els maldecap que tenen tres germans arran d’una herència inesperada. A mesura que es va desvelant en què consisteix aquesta herència, també ho fan els problemes personals de cadascun dels tres germans.

La Carme Marfa i en Yago Alonso, que també dirigeixen l’obra, ens presenten un text d’una qualitat innegable que es rubrica amb un treball magnífic per part dels actors. L’espai escènic és senzill però funcional. A l’obra no li calen els lluïments escenogràfics i això permet que s’adapti tant a espais com el de la sala Flyhard com a escenaris a la italiana com el de Ca l’Estruch.

El resultat de tot plegat és una obra sense fissures i amb un estil tan natural que moltes vegades et sents com si estiguessis espiant el menjador d’uns desconeguts a través d’una espieta. És una obra que, sense cap mena de dubte, recomanaria a tothom qui tingui ganes de passar una estona divertida.

Cristina Xifra