RECOMANACCIONS. cròniques ‘a la cuina’


04/06/2019

Ovelles que pasturen i creixen als teatres

Ovelles que pasturen i creixen als teatres

per Recomana

Ovelles. Concretament 452 i al poble de Bezas, a Terol. Aquesta és l’herència que reben els tres germans barcelonins del text de Carmen Marfà i Yago Alonso, dirigit per ells mateixos i produït per la Sala Flyhard. I ahir, el Víctor, l’Alba i l’Arnau (Albert Triola, Sara Espígul i Biel Duran, respectivament), es van plantejar com gestionar aquesta herència estrambòtica a L'Estruch Fàbrica de Creació, gràcies a Sabadell Cultura. Amb la sala plena a vessar, es van reunir per decidir què fer amb una animalons que, d’entrada, “són com molt abraçables”. I a partir d’aquesta anècdota —amb una perfecta complicitat entre ells i amb una proximitat amb el públic que van aconseguir mantenir tot i la diferencia de format, aquí a la italiana—, es van despullar per mostrar-se tal com són, antiherois quotidians, amb dubtes i contradiccions davant de la vida. La dualitat —clàssica, recordeu el tòpic literari del “beatus ille”— entre camp i ciutat; la crisi d’una generació amb ideals frustrats, els lligams, a voltes deslligats, de família i parella, reinventar-se o resignació... D’aquestes i altres subtrames, de com es va gestar l’obra i de com es viu funció a funció es va parlar en el col•loqui postfunció amb els actors. I es va coincidir amb ells que l’estranyesa de l’anècdota no és més que el desencadenant de reflexions sobre situacions quotidianes, fruit del desencaix entre ideal i realitat, d’una generació en crisi que, com molt bé va dir Duran, s’ha “farandulitzat” i es mou amb la incertesa característica del món dels actors. Ovelles, és doncs, un mirall, —i mai més ben dit ,aneu a veure-la i entendreu perquè ho dic— de com ens enfrontem a nosaltres mateixos dia rere dia, sigui quina sigui l’”herència” que la vida ens planta al davant. Un cop vista l’obra, podríem dir que Ovelles és el llegat, en clau de reflexió, de Marfà i Alonso en el públic. Si voleu gaudir de l’herència, doncs, no deixeu de veure-la. Les “ovelles” segueixen pasturant pels teatres de Catalunya. I els que vindran, diuen!

Lídia Coll Vidal