Abans d'entrar a l'assaig de “Así bailan las putas”el dramaturg Jan Vilanova ens explica que la sala no té res a veure amb el teatre, i que haurem d’imaginar un espai amb miralls a banda i banda. La nova proposta de Sixto Paz Produccions, que de ben segur no tindrà res a veure amb els seus espectacles anteriors seguint així un dels trets identificatius i que més ens agrada d’aquesta tropa, neix del desig de treballar amb Júlia Beltran després d’haver llegit el seu llibre M’estimes i em times.
Com portaran el llenguatge visual de les il·lustracions de Beltran a escena? Som-hi! Una sala d’assaig lluminosa de parets blanques ens acull al segon pis de L’Escenari Joan Brossa. Alguna declaració d’intencions a les parets per reivindicar la llibertat dels cossos a una banda i, a l’altra, una sèrie de notes adhesives agrupades per diversos colors. A mi em crida l’atenció una que només té una paraula: Alcàsser. A un altre espectador li passa el mateix amb Sardana versus Cumbia. Preguntes a l’hora del debat que de seguida ens aclareix la companyia: “eren idees que anàvem enganxant des del principi, moltes han caigut pel camí, altres les trobareu a l’escenari”.
L’assaig compartit ens fa pensar en un espectacle que s’allunya de la convenció. M’estimes i em times és el punt de partida i sí, el discurs inclou com ens ha condicionat el clixé de l’amor romàntic a l’hora d’estimar, però la realitat de la sessió d’assaig ja ens fa veure que el moviment hi té molt a dir i que aquesta és una creació col·lectiva que va evolucionant a mesura que es treballa.
Algú era la puta de la classe? Silenci absolut davant la pregunta directa de Júlia Beltran. No, però era la bollera, afirma una espectadora. Preguntes amb i sense resposta que donen pas al moviment frenètic de la periodista que es transforma en intèrpret. El booty dance i el twerk són una de les claus d’aquesta obra a l’hora de reivindicar la llibertat del cos i fer trinxera. Sacsejar el cul per remoure també el cervell i espolsar prejudicis. Per això Ana Chinchilla mostra un vídeo i fa reflexionar els presents: s’ho passen bé? Ballen per algú?
Quanta gent coneix l’origen d’una dansa titllada de masclista i que, des del desconeixement, cosifica i denigra les dones? Seiem a terra en rotllana: “les voy a presentar a su culo”. I així, col·lectivament, «Anchi» fa emergir l’esperit de Nova Orleans, ens empelta d’orígens culturals transoceànics i sí, ens ensenya a com moure cada galta del nostre cul.
Así bailan las putas és diàleg entre la periodista Júlia Beltran i la seva professora de twerk Ana Chinchilla, (twerkyourlife) que aquí són companyes escèniques. Un duo que salta de la mà dels Sixto Paz a debutar a les taules. Sense por, amb confiança absoluta i en el marc del Grec. Si bé la seva relació esdevé teatre, l’espectacle no pretén ser una història personal sinó un acte col·lectiu per qüestionar-nos el sexisme que regeix la nostra vida íntima i social.
Vilanova ens demanava imaginació en donar-nos la benvinguda. Sincerament, amb la matèria prima d’aquesta peça i la força de les protagonistes se’ns ha oblidat totalment pensar en cap mirall.
Así
bailan las putas és una producció del Grec 2019 Festival de
Barcelona, l'Escenari Joan Brossa i Sixto Paz
Es
podrà veure
a l’Escenari Joan Brossa del 5 al 14 de juliol
