RECOMANACCIONS. cròniques ‘a la cuina’


02/05/2019

La dansa de Roser López Espinosa: fils i teixits.

per Jordi Sora i Domenjó

La dansa de Roser López Espinosa: fils i teixits.

Ens ha convidat a volar, com si es tractés d'un estol de grans ocells, a Lowland (2013) mentre reflexionàvem sobre les relacions socials. Ha aprofundit sobre aquella condició humana, i així experimentava amb llenguatges del moviment diversos, a Novembre (2015). I ha demostrat la seva capacitat creativa, amb la Producció Nacional de Dansa L’Estol (2017), amb un gran elenc; mentre anàvem descobrint d’allò que fa temps gaudeixen en països on treballa habitualment, com per exemple Holanda: magnetisme dinàmic, exactitud gestual, profunditat física i narrativa efectiva. Presenta al Mercat de les Flors, del 9 al 12 de maig, la nova producció: Trama.

Roser López Espinosa és la creadora de tot aquest univers. Coreògrafa i ballarina, estimada arreu, és un personatge clau de la dansa contemporània actual. Teixeix complicitats, treballa incansable a la recerca de la precisió, flexible en les relacions, tenaç en els seus objectius, absorta en l’execució, generosa en el diàleg amb els seus intèrprets i amb el públic. Sens dubte, un dels valors actuals.

Diu de Trama, preestrenada a la Quinzena Metropolitana de Dansa, que segueix interessada a seguir investigant en les xarxes que es produeixen en el contacte entre els ballarins, un quintet, però allà on es relliguen a l’atzar i resulten difícils de separar: els nusos. I l’esforç desllorigador, de vegades, i de reconstrucció i nova formulació a través de “trames” noves que aquells fils de connexió permeten. Tot plegat amb una fisicalitat dolça: amb moments explosius i escenes més fluides.

Per generar aquestes imatges a través del llenguatge de cos, cal la determinació d’uns companys de viatge disposats a mostrar sensibilitats sobre l’escenari. Forts, compactes, intensos, tres noies i dos nois -aquí la Roser no balla- amb qui firma la creació, coautors de la coreografia. Perquè el treball de grup és l’essència de l’obra. Amb alguns apunts acrobàtics, moviment precís, accentuant la singularitat i afavorint el diàleg entre tots ells, en favor de la creació comuna. Un treball d’orfebreria, explica, que amb diferents elements, personalitats definides, en grup, es transformen en un teixit.

Per als coneixedors del treball de l’artista, una oportunitat per veure volar de nou els intèrprets; per al recolliment emocional; per gaudir de la imatge de contacte físic entre ells; per a observar amb detall els moments solistes i de duo que es van escampant; per al treball de la totalitat i la idea de lligam íntim. Per a tot el públic, l’ocasió perfecta per a introduir-se en un imaginari visual que amb afany i tècnica polida genera ressons.