RECOMANACCIONS. cròniques ‘a la cuina’


17/05/2014

La baixada als inferns de Dante

Cinc hores 'non-stop' d'art en un espectacle multisensorial basat en la Divina Comèdia.

per Toni Polo

“El futbol no ha pogut amb nosaltres. La cultura resisteix”. Amb aquestes paraules, a les deu de la nit passades, el drag queen Virgili ha donat per acabada La baixada als inferns de Dante. “Ens veiem al Purgatori”. Serà el 4 de juliol.

La Fabra i Coats ha estat un autèntic infern per on centenars de persones han passejat entre ànimes en pena, violents, heretges, luxuriosos, bèsties ferotges... com si fossin l’autor italià, de la mà del poeta clàssic. Els espectadors s’han submergit en les fosques brases i han estat testimonis del que espera als pecadors després de la vida. De fet, tots ens hem sentit una mica pecadors (tots ho som, oi?). El col·lectiu Insectotròpics buscava la complicitat dels visitants però, sobretot, la dels gairebé 20 grups o artistes que han col·laborat a enriquir aquesta experiència estranya, sorprenent i canyera convertint-la en una mena de jam session, performance, escultura, obra de teatre, taller, laboratori, dansa, poesia... oberta al públic.

Tot ha transcorregut amb una cadència marcada pels músics (en dos dels angles de l’espai), coordinats pels Za! (grup resident a la Fabra i Coats, igual que Insectotròpics, fins que acabi aquest any). Acords electrònics, simples acompanyaments sonors, rock dur, música de fons. No ha faltat acció en cap moment de les cinc hores d’espectacle. Sobre una mena de ring (o, potser, un altar de sacrificis) hem vist patir Dante, el pecador; hem vist plasmar-se la violència, i la gola i l’avarícia... Hem vist projeccions relacionades amb cada cercle de l’infern, des del Tío Gilito fins a els personatges més glamuorosos de la nostra societat. Hem reconegut Caronte amb la seva barca i el can Cerbero, guardià de l’inframón. Hem assistit a la creació d’efímeres obres d’art en forma de dibuixos gegants i hem gaudit (molt) d’una sessió ininterrompuda de vídeoart que ha barrejat pintura, fotografia, efectes especials i, lògicament, vídeo.

I, entre els milers de lectures que poden admetre cinc hores non-stop d’art en viu, interpretacions marcades per la improvisació dels diversos grups, ens quedem amb una qüestió delicada: els pecats que va descriure Dante, segueixen sent pecats per a nosaltres? Tots? Quina visió tenim actualment de la luxúria? I de l’heretgia? Fins a on arriba la violència? O on comença la violència?

Potser el millor és cremar-ho tot. Tres figures de terracota (els tres caps de Cerbero?), cuites en un forn al pati de la fàbrica, han acabat cremades i destrossades simbolitzant la fugida dels inferns, en una interpretació lliure del final de la epopeia.

El 4 de juliol es repetirà l’experiència amb el Purgatori i el 4 d’octubre, amb el Paradís. El llenguatge podrà ser un altre (potser un streaming?) o el mateix. Havent visitat aquest espectacular infern, podem dir que el que segueixi garantirà emocions fortes.