RECOMANACCIONS. cròniques ‘a la cuina’


18/04/2018

Entrevista a Maria Campos

Set a la recerca de l'infinit

per Clàudia Brufau

Del 26 d’abril al 29 d'abril el Mercat de les Flors presenta Set of Sets del tàndem coreogràfic Guy Nader i Maria Campos, companyia resident de la casa de la dansa. Després de l’èxit obtingut amb Time Takes The Time Time Takes que ha girat extensament per tot Europa des de que es va estrenar el 2015, Campos i Nader ha creat una peça que a través de set ballarins s’embarca en la recreació de la repetició i uns cossos que desafien la gravetat.

Entrevistem a Maria Campos en aquesta primera entrega de la RecomAcció de seguiment de Set of Sets.

Clàudia Brufau: Ara estrenareu Set of Sets, però hi ha alguns aspectes d’aquesta obra que tenen un gran vincle amb TTTTTT, l’espectacle que vau estrenar el 2015.

Maria Campos: Sí, i tot plegat, de fet, comença amb Zenith un duet que vam començar a crear amb en Guy a partir de la idea de la noció del temps. A nosaltres ens fascinava el temps i tot va sorgir a partir de la idea del ritme, del moviment i de la imatge del pèndol. Vam poder fer un espectacle amb quinze ballarins que era Perpetuum que girava al voltant d’aquesta idea del temps. Time Takes va ser el primer projecte gran en el que parlàvem del temps com una continuïtat. Així com en l’espectacle de Zenith vam treballar sobre diferents associacions que podem fer amb un temps més lineal, amb Time Takes es tractava de treballar sobre el temps com un present etern. Un projecte cíclic, amb el que no hi ha un principi o un final, i aquest és el vincle amb el treball de Set of Sets, que es tracta en anar més enllà sobre la idea de l’infinit.

CB: A TTTTTT preníeu el pèndol com a imatge i metàfora del present infinit. Com traslladeu aquestes idees tan abstractes com la noció del temps i la idea de l’infinit sobre l’escenari? Quina relació establiu entre el vostre llenguatge coreogràfic i aquests conceptes?

MC: A nivell de material en basem molt en el partnering (material coreogràfic a partir del contacte amb un altre), que és llenguatge molt característic nostre. Ara bé, a la vegada desenvolupem un treball grupal. Explorem a fons la manera en com encaixar. Per una altra banda hem treballat en la idea de circularitat, com aportar aquest concepte del temps i de l’infinit com es pot reflectir amb la imatge d'orbitar.

CB: Set of sets és la vostra segona gran producció com a companyia. En aquesta segona com heu encarat el treball? Què heu après després d’un rodatge tan intens com el que ha estat TTTTTT i amb quins reptes nous us heu enfrontat?

MC: Gràcies a TTTTTT hem tingut el suport co-productors com el Mercat i el Sismògraf i un co-productor internacional com és el festival holandès Julidans, que a qui els havia agradat el nostre treball previ. En certa manera, això fa que hi hagi més expectativa. Nosaltres amb Set of Sets volem aprofundir en un llenguatge que fa anys que hi treballem, en el fons es tracta d’un projecte més gran, que no embarquem dins de cap trilogia. Per a nosaltres es tracta de seguir en un recerca tant en moviment com eleccions estètiques. No es limita només a un espectacle, sinó és una manera d’apropar-se a un llenguatges des d’una altra perspectiva. I és clar, també tenim ganes de fer projectes molt diferents a aquest.

CB: En aquesta creació heu comptat amb quatre ballarins nous respecte l’anterior. Repetiu evidentment, tu, en Guy i la Roser Tutusaus. I s’han incorporat en Lisard Tranis, Clementine Telesfort, Csaba Varga i en Tom Weksler. Com creus que ho han viscut?

MC: En Lisard va començar a treballar amb nosaltres en plena gira de Time Takes i en Tom ha fet algunes substitucions, per tant en el seu cas ja estaven avesats al nostre llenguatge i això facilita molt les coses. És curiós, perquè ens hem trobat que des de fora és un treball que com a ballarí pot ser molt engrescador, ja que et desperta moltes ganes de moure’t. Però quan estàs en ple procés de creació és força dur, hi ha molt de treball de repetició i passa com gairebé en tots els processos de creació, que en realitat són més ardus del que semblen.

CB: Com m’has comentat abans, el grup és fonamental en aquesta peça. Com vau compondre’l? És a dir, com vau escollir cada ballarí?

MC: Volíem treballar amb un grup i com que és un treball molt físic, sabíem que necessitàvem gent forta. Hi ha molts portées, i tot i que jo no estic a favor que les noies siguin sempre les que estiguin a dalt i els nois els «portors», nosaltres intentem trencar-ho. Llavors intentem trobar un equilibri. En Lisard és un noi molt acrobàtic i molt lleuger, també tenim a la Clementine que és forta i la Roser que per la seva lleugeresa sempre està enlaire. Per tant, d’alguna manera també era important per a nosaltres el que podien aportar cadascun dels intèrprets. Ells també són creadors a més a més, que tenen el seu propi vocabulari. Per a nosaltres era essencial portar les qualitats de cada ballarí, a més a més del llenguatge que proposem com a coreògrafs.

CB: Ja porteu vàries produccions encarregant la música a en Miguel Marín i aquesta és la segona que us acompanya sobre l’escenari. Per què heu apostat per la interpretació en directe de la música?

MC: Hi ha una cosa en el directe ... una descàrrega d’una energia molt especial. Busquem potència, i no només això, sinó que el que més ens importa és poder oferir un viatge, transmetre persistència del viatge conjunt que fem entre tots. I d’alguna manera el Miguel, que no és ballarí, però que estarà allà amb nosaltres és una presència, que canalitza l’energia que transmet la música. Vam dubtar molt de si havíem d’anar amb ell de gira o no, perquè ja som una bona colla. Però, te n’adones de que és un valor afegit. I no és només a per a nosaltres, sinó perquè la gent s’emociona quan viu la dansa i la música alhora. Evidentment no es tracta d’un concert, però segueix transmetent la màgia de la música en directe.